La cimera de l'OTAN amb perfil baix per a Ucraïna

La cimera de l'OTAN que es va celebrar a la Haia del 24 al 25 de juny de 2025, ha marcat una fita significativa en la superació de la complicada situació en què es veu l'aliança després que D. Trump va assumir la presidència dels EUA. El mandatari nord-americà no està d'acord amb les enormes despeses que significa el fet que el seu país sigui el principal pilar de l'OTAN i de la seguretat europea. Per als seus aliats també és inquietant la negativa a reconèixer que Rússia és l'agressor en la guerra i representa un perill real i immediat per a la seguretat europea. La dependència global de les decisions arbitràries que es prenen actualment a Washington resulta especialment ominosa de cara a l'amenaça militar creixent al món, atès que Trump ha fracassat amb les seves principals promeses de pau a Ucraïna i a Gaza. D'altra banda, no ha dubtat a immiscir-se en el perillós conflicte a Israel, declarant apressadament acabada la "guerra de 12 dies", tot i que cap dels dos principals implicats es considera batut.

La cimera de l'OTAN va ser la primera en què va participar Trump i, malgrat les incerteses que això suposava, es va aconseguir arribar a un acord sobre els temes clau, que eren el compromís dels 32 països a elevar les seves despeses en defensa fins a un 5 % del PIB per a l'any 2035, la reafirmació de l'Article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord,  que garanteix la defensa mútua davant qualsevol atac a un membre, i l'enfortiment de la base industrial de defensa de l'OTAN, fomentant la cooperació en aquest àmbit i eliminant barreres al comerç de defensa entre els aliats.

A causa del predomini del conflicte entre Israel i l'Iran i al nou objectiu de despesa en defensa del 5 %, Ucraïna no va ser el centre d'atenció de la cimera. Això es deu en part al seu torn que Trump no mostra un gran interès a augmentar l'ajuda militar a Ucraïna; fins i tot existeix el temor que pugui distanciar-se de la guerra, havent-se mostrat incapaç o reticent a aconseguir la pau a Ucraïna i mostrant-se més inclinat a un acord amb Rússia. No obstant això, el tema d'una manera o una altra va estar present en tots els debats. La declaració final de la cimera va reiterar el compromís de l'OTAN de donar suport a Ucraïna, tot i que aquesta vegada no es va fer cap menció específica a una possible situació futura, cosa que continua sent un punt de fricció per a Kíiv. El text final de la declaració de la cimera va reafirmar "el seu compromís sobirà de donar suport a Ucraïna," subratllant que la seva "seguretat contribueix a la nostra".

En el context de l'amenaça russa es va evitar una menció directa a la invasió d'Ucraïna en alguns punts del text, però sí que es va al·ludir a "l'amenaça a llarg termini plantejada per Rússia a la seguretat euroatlàntica". Això implica que el suport a Ucraïna s'emmarca en la contenció de l'agressió russa. L'ajuda militar proporcionada a Ucraïna pels països membres de l'OTAN s'inclourà en la despesa general de defensa de l'Aliança. Això busca institucionalitzar i estabilitzar el flux de recursos per a Ucraïna, reflectint el nou objectiu del 5 % del PIB en defensa per al 2035.

Un element important de la cimera va ser la reunió entre Trump i Zelenskyi, tot i que el president nord-americà va intentar de totes les maneres possibles de treure-li la rellevància. Camí a la Haia va explicar a periodistes que, en reunir-se, només li preguntaria com estava i va agregar la seva opinió poc feixuga sobre el seu homòleg ucraïnès: es veu en una situació difícil, mai hauria d'haver arribat a una situació així. Tanmateix, tots dos líders van valorar positivament la reunió que va tenir lloc al marge de la cimera, la van qualificar de «bona» i «substanciosa». Si bé Zelenskyi va informar que s'havia debatut la qüestió de la compra per part d'Ucraïna de sistemes estatunidencs de defensa antiaèria, Trump només va prometre vagament «veure si en podem proporcionar alguns». En principi, ja és tot un progrés que Trump digui a Zelenskyi "good guy".

Malgrat el consens general de suport, la cimera també va exposar algunes divergències entre els aliats sobre el nivell i el tipus d'assistència a Ucraïna, així com sobre la postura cap a Rússia, no obstant aquesta no renuncia a la seva expansió bel·licista. Les últimes declaracions del Kremlin indiquen clarament que les seves intencions agressives cap a Ucraïna i Occident no han canviat, malgrat les dificultats al davant. De fet, Moscou confirma el seu desig de destruir Ucraïna com a Estat sobirà.

Així, el viceministre d'Afers Exteriors de la Federació Russa va declarar recentment que la guerra continuarà fins que desaparegui la presència militar de l'OTAN a Europa oriental. Això posa en relleu l'objectiu estratègic del Kremlin: debilitar les posicions de l'Aliança i remodelar l'arquitectura de seguretat a Europa.

Aquestes tesis van trobar la seva continuació en la retòrica de Putin. En un recent fòrum econòmic internacional, va tornar a insistir en la suposada «legitimitat» de la devolució de tots els territoris que, segons la seva opinió, van pertànyer al seu dia a la Unió Soviètica. El súmmum va ser la seva cínica «regla»: «Tot el que va trepitjar alguna vegada la bota del soldat rus és nostre». Aquesta declaració revela definitivament les ambicions imperials del Kremlin i el seu desig d'expandir-se a costa dels Estats sobirans.

D'aquesta manera, el Kremlin no només confirma la seva intenció de continuar la guerra, sinó que també defineix clarament els seus objectius globals, que van més enllà d'Ucraïna i amenacen la seguretat de tot el continent europeu. Fa 100 dies, Ucraïna va acceptar un alto el foc incondicional. Hi ha molt poques esperances que Rússia faci el mateix. Per tant, l'única manera d'aconseguir-lo és ajudar Ucraïna a defensar-se i pressionar Rússia.