Kadírov crea polèmica llançant agres crítiques a l’oposició al Kremlin
El líder de Txetxènia, Ramzan Kadírov, ha tornat a fer-ne de les seves. Unes enceses declaracions seves dirigides contra la feble oposició liberal han aixecat una polèmica polseguera política en un moment en què Rússia estava més ocupada i preocupada per la seva difícil situació econòmica en què l’ha posat la brusca baixada del preu del petroli.
Tot va començar fa una setmana, quan el controvertit president txetxè va titllar els oponents del president rus, Vladímir Putin, d’“enemics del poble”, un terme utilitzat durant l’època estalinista com una acusació criminal. Kadírov, a més, els va dir “traïdors” i va demanar que se’ls acusés de subversió per treballar per a Occident.
El primer que va respondre a aquestes declaracions va ser Konstantín Séntxenko, un diputat de Krasnoiarsk (a Sibèria), que en un post de Facebook va qualificar el president txetxè com “una desgràcia per a Rússia”. A partir d’aquí la bola va anar creixent i creixent. La pressió sobre el polític siberià va ser tal que va haver de disculpar-se públicament, en un vídeo que després el mateix Kadírov va exhibir orgullós.
Nombrosos activistes de drets humans, inclosa la Defensora del Poble, El·la Pamfílova, i membres del Consell de Drets Humans adjunt a la Presidència russa, van condemnar les declaracions de Kadírov com a nocives i perilloses i van demanar al fiscal general que les investigués.
L’elit política txetxena va mantenir llavors la campanya de Kadírov contra l’oposició. El portaveu del Parlament de la república caucàsica, Magomed Daúdov, va acusar l’oposició de voler crear a Rússia una “guerra sagnant”, els va dedicar els seus millors insults (“miserables xacals”, “Satanàs”) i va amenaçar de llançar sobre ells el gos de Kadírov, un bonic exemplar de pastor caucàsic de nom Tarzan.
L’elit política txetxena va mantenir llavors la campanya de Kadírov contra l’oposició. El portaveu del Parlament de la república caucàsica, Magomed Daúdov, va acusar l’oposició de voler crear a Rússia una “guerra sagnant”, els va dedicar els seus millors insults (“miserables xacals”, “Satanàs”) i va amenaçar de llançar sobre ells el gos de Kadírov, un bonic exemplar de pastor caucàsic de nom Tarzan.
La confrontació s’ha traslladat a les xarxes socials. Però amb tot el protagonisme centrat en el líder txetxè. A internet competeixen dos missatges: “Una desgràcia per a Rússia” i “L’orgull de Rússia”.
Com a colofó a aquesta campanya avui està previst que milers de persones es reuneixin a Grozni, la capital de Txetxènia, en una manifestació de suport a Kadírov que han impulsat les mateixes autoritats d’aquesta república del sud de Rússia.
Com a colofó a aquesta campanya avui està previst que milers de persones es reuneixin a Grozni, la capital de Txetxènia, en una manifestació de suport a Kadírov que han impulsat les mateixes autoritats d’aquesta república del sud de Rússia.
Una possible explicació de l’última polèmica de Ramzan Kadírov poden ser les eleccions legislatives que aquest any se celebren a Rússia. Grigori Xvédov, director del portal electrònic Kavkazski Uzel, ha assenyalat que Kadírov necessita demostrar al Kremlin
que és el líder que Moscou necessita a Txetxènia.
Per posar fi al conflicte txetxè, el Kremlin va apostar pel clan de Kadírov per estabilitzar la regió a canvi de tancar els ulls als seus excessos, profusament denunciats per les organitzacions de drets humans.
El Kremlin, per la seva banda, ha evitat criticar Kadírov. El portaveu de Putin, Dmitri Peskov, va suggerir ahir que es referia als que estan disposats a saltar-se la llei en la seva lluita política. Segons Il·lià Iaixin, un dels líders del partit opositor Parnàs, objecte de les crítiques de Kadírov, això vol dir que el Kremlin està disposat a apostar més fortament pel líder txetxè.
|
Comentari
L'actual president de Txetxènia Kadírov, qui va reconèixer amb orgull que el primer (?!) rus el va matar quan tenia 16 anys, diu que idolatra Putin i pretén convertir-se en el líder de la lluita contra els "enemics de Rússia" (per cert, va enviar combatents de la seva tropa privada a l'est d'Ucraïna) és un fenomen característica per la Rússia d'avui.
No resulta casual que la seva retòrica coincideixi en el temps amb una nova revelació ideològica de Putin. Aquest, qui va caracteritzar la desaparició de l'URSS com a catàstrofe geopolítica més gran del segle XX, ara diu que va ser Lenin qui havia posat una bomba sota l'edifici de la Unió Soviètica.
I això no és gens contradictori. El que Putin troba a faltar no és una unió d'obrers i camperols de diferents nacions, sinó una potència que feia por a la resta del món, que havia pogut vèncer a la màquina militar nazi, sometent a la seva dominació els països alliberats per l'Exèrcit Roig. Aquell va ser el moment de grandària de l'estat ideal per a Putin. I el seu dictador sanguinari, Stalin, qui no feia cas a les baixes astronòmiques que costava la lluita contra el seu rival Hitler, qui durant la guerra seguia lluitant contra el seu poble, entre altres coses, declarant ètnies senceres com a enemics i, per desterrar-les, per exemple, tots els txetxens, fent servir divisions d'exèrcit en comptes de manar-les al front. Tot això s'anomena, segons Putin, ser un gerent exitós del país.
Quan es va proclamar la República Soviètica Federada Socialista de Rússia, les regions no russes s'hi van incorporar com a autonomies. Tret de l'Àsia Central, les repúbliques soviètiques sobiranes van sorgir on hi havia hagut moviments nacionals forts qui havien assolit la independència dels seus països però van perdre-la tard o d'hora, tornant sota el domini imperial de Moscou.
Val la pena escoltar com explica la "transformació" ideològica de Putin el periodista ucraïnès Vitali Pòrtnikov:
"Lubianka [el KGB] atreia arribistes, però aquells arribistes no dubtaven de que era correcte el que feien. Figues d'un paner és el fet que la ideologia que confessaven per als anys quan madurava Putin era infinitament lluny del bolxevisme de l'època de Lenin i Trotski. Els funcionaris i txequistes del nou temps abans que res eren estalinistes, és a dir, xovinistes. Perquè Stalin va renunciar convençudament a la idea de la "revolució mundial" de Trotski per, en canvi, restablir sota la bandera roja l'imperi dels Romanov, que — si vingués a mà — podria esdevenir mundial.
És justament per això que Stalin percebia com a aliat en l'escenari polític a Hitler, així mateix posseït per idees imperials. És justament per això que l'Alemanya nazi i l'URSS d'Stalin van desencadenar la Segona Guerra mundial. És justament per això que Putin retreu a Lenin per no haver acceptat la proposició d'Stalin qui considerava que totes les repúbliques soviètiques havien d'integrar la Rússia soviètica com a autonomies.
Doncs sí, ja als començaments dels 1920 Stalin pensava amb categories d'imperi. I no d'un imperi de bolxevics, sinó de l'Imperi Rus. Aquesta era la seva diferència del concepte de Lenin, qui estava convençut que seria possible conservar el futur estat bolxevic només creant una decoració de igualtat dels pobles que el poblaven. I és natural que Putin estigui d'acord amb Stalin i no pas amb Lenin. Perquè al KGB - pels seus companys majors, qui havien passat l'escola d'Stalin - Putin va poder assimilar justament aqueixa ideologia del xovinisme rus reaccionari. Una ideologia que no diferia gens de la ideologia de Mussolini o Hitler - només un boig podria confondre-la amb el comunisme. Però ells, al KGB, sempre han estat bojos."
|

