Commemoren la fi de la guerra obviant prevenir la seva repetició

El 8 de maig es va celebrar el 80 aniversari del Dia de la Victòria a Europa (VE-Day), com a recordatori de la fi de la Segona Guerra Mundial al continent europeu, principal escenari d'aquella contesa, i del triomf sobre el règim nazi, el major criminal que va alertar contra tota la humanitat i que va causar la mort de desenes de milions de persones sumint al món en una devastació sense precedents. És una ocasió indeleble per reflexionar sobre lliçons que ens ha deixat, com la victòria de la democràcia i la llibertat sobre la tirania, el compromís amb un futur on els horrors de la guerra no es repeteixen.

A Rússia aquesta ocasió té un altre significat i se celebra el 9 de maig com la fi de la Gran Guerra Pàtria 1941-1945. Es va separar de la Segona Guerra Mundial perquè l'URSS va facilitar el seu inici mitjançant el pacte Ribbentrop-Molotov i fins al moment en què Hitler la va agredir, va col·laborar amb ell, va prendre la seva part en la partició d'Europa oriental i va denigrar a Polònia, Gran Bretanya i França, a tots els qui s'oposava a les "propostes de pau del senyor Hitler" (així ho expressava llavors la propaganda soviètica). El dia de la Victòria no es va celebrar fins al 1965, quan ja havien desaparegut la majoria dels combatents que van conèixer la realitat de la guerra i no tenien una actitud d'aprovació al partit governant i el seu sostenidor, els serveis de seguretat de l'Estat. Des de llavors, i amb especial afany des de començaments del segle XXI, s'ha practicat el gran abús de la falsificada memòria històrica afirmant que Rússia (com a suposat sinònim de la Unió Soviètica) ha estat capaç de vèncer a l'hitlerisme sola, que l'Estat rus de per si mateix és portador del progrés i per això si granja l'enemistat de potències estrangeres, que ha de prevaldre la vida al poble de Rússia.

La guerra contra Ucraïna, per tant, no és sinó una “operació militar especial” (com a Txetxènia) contra supòsits neonazis, colpistes que han pres el poder en terrenys que han de ser de Rússia, perquè abans eren part de l'Imperi Rus i de la Unió Soviètica, i la gent oprimida per ells segueix sent només una versió local del “gran poble rus”. Aquesta base ideològica permet al Kremlin continuar, després de més de 3 anys, la guerra contra el poble ucraïnès, que és una espantosa aberració del llegat antifeixista de la victòria aconseguida el 1945. Per cert, els ucraïnesos van pagar aquesta victòria amb 8 a 10 milions de vides.

Una menció a part la mereix la participació dels “nous grans”, Xina i Brasil, que amb el seu pes al món permeten que Rússia no se senti aïllada pel rebuig internacional a la seva agressió. No tant volen donar suport a Rússia com tenir-la al seu costat com un contrapès més en la seva lluita contra l'hegemonisme unipolar. La "transcendència" del rol de Moscou en la Segona Guerra Mundial no importa molt la Xina, que hi va participar molt abans que l'URSS i la va pagar amb més milions de vides. Per això el president Xi va celebrar una visita oficial a Moscou el 8 de maig, signant diversos acords i deixant que la celebració el Dia de la Victòria rus fos un esdeveniment més durant la seva estada. Per la seva banda, el president Putin, amb el seu ja conegut costum de no deixar de faltar d'alguna manera al respecte a la contrapart, va manar res més que a una segona viceprimera ministra perquè rebés a l'aeroport al seu “gran amic” Xi.

Sens dubte, el líder xinès mostrarà a Putin el seu lloc durant les properes celebracions del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, aquesta tardor, però ara li deixa parlar extensament sobre l'enorme importància que té la Xina per al seu país com a consumidor dels seus combustibles. En obrir les negociacions, el president rus va explicar que l'any passat Rússia no només va ser líder en exportacions de petroli a la Xina, sinó que també va ocupar el primer lloc en enviaments de gas per gasoducte. A més, els russos van ser segons en enviaments de carbó a la Xina i tercers en exportacions de gas natural liquat. El 2027 es posarà en marxa la ruta del gas de l'Orient llunyà, que proporcionarà als consumidors xinesos fins a 10.000 milions de metres cúbics de combustible blau a l'any. Per la seva banda, Rússia es va convertir en el principal importador de cotxes xinesos al món sencer (degut principalment a les sancions occidentals).

Putin i Xi Jinping van adoptar una Declaració Conjunta sobre Estabilitat Estratègica Global, en la qual van expressar la seva preocupació per les activitats dels Estats Units i els seus aliats i la seva intenció d'afrontar conjuntament aquests desafiaments. També van assenyalar la coincidència bàsica de les seves opinions sobre el «conflicte ucraïnès» i la seva resolució en el context de la seguretat global, la qual cosa confirma per part de la Xina que no hi haurà reconeixement de Rússia com a agressor, és a dir, no hi haurà suport perquè Ucraïna recuperi la seva sobirania, i la possibilitat que Beijing s'incorpori al «procés de pau» no auguri una solució ràpida ni justa per a Ucraïna.

Però el que alimenta l'atreviment de Putin no és tant la posició de Beijing com les “iniciatives de pau” del president dels EUA. Trump, que tampoc vol reconèixer que Rússia és el país agressor i tracta d'aturar les hostilitats a Ucraïna a qualsevol preu, exigint que Ucraïna reconegui que no té força i cedeixi a la part forta, a Rússia, el que ja li ha estat tret, esperant que el dubtós acord sobre minerals signat amb EUA. funcioni com a font de recursos per a la defensa i reconstrucció, oblidant demanar les garanties de seguretat que els Estats Units no preveu oferir explícitament. En definitiva, és tot un joc d'aparences (tots els participants semblen voler només la pau, però a la seva manera), en el qual Trump aposta per si mateix: tots han de reconèixer que ell és el més fort i fer-li cas. Si és així, el segon oponent més fort serà pres al seu torn en consideració. El ministre d'afers exteriors de Rússia, Lavrov, el va confirmar dient en diverses ocasions: “s'han sentit escoltats”.

L'actitud de l'agressor rus en aquesta situació consisteix a ajornar l'armistici, guanyant més terreny i fent més mal a Ucraïna, perquè el seu objectiu és finalment fer desaparèixer la nació ucraïnesa sobirana. La gran iniciativa de fer una reunió directa entre Zelenskyi i Putin a Turquia el 15 de maig amb la presència de Trump es va desinflar, quan el dia anterior el Kremlin va comunicar que Putin no formava part de la delegació per a les converses de pau, com tampoc cap altre alt càrrec rus. Lògicament, així exposades les coses, Trump tampoc acudiria a les converses. Al mateix temps, des de fonts d'intel·ligència ucraïnesos no revelats, s'ha sabut que Rússia estava preparant una ofensiva significativa a Ucraïna, ja que està movent tropes cap a posicions clau al front.

Tal com van les coses, cada vegada es veu menys pau, i si molta més guerra. La poc acceptada consciència que la guerra inclourà a altres països a Europa, s'està expandint i aparentment ja està dissipar dubtes entre els “forts” del continent: Gran Bretanya, França i Alemanya. Augmenten sancions contra Rússia, es prenen mesures per enfortir la defensa europea, però per recuperar la seva capacitat per tal d'enfrontar-se realment a una agressió necessita almenys 3-5 anys. Mentre que els guerrers de Putin “disposats a repetir” ja estan en el camp de batalla.