De la fórmula de pau al pla de victòria sense vector definit
Abans del seu últim viatge als Estats Units en
el marc de l'Assemblea General de l'ONU, el president ucraïnès V. Zelenskyi va
prometre de forma misteriosa que estem molt més a prop de la pau del que
pensem. Això estava en consonància amb l'igualment misteriós «Pla de la
Victòria» que suposadament tenia. Aquest pla semblava substituir la fórmula de
pau de 10 punts del 2022, cadascun dels quals era perfectament just i havia de
posar fi a l'agressió i les seves conseqüències, nogensmenys, semblava
radicalment irrealista. Si el 2023 més de 140 països van condemnar a l'ONU
l'agressió russa, el 2024 van ser 92 els països que van participar en la cimera
de pau, on es van considerar només 3 dels deu punts de la fórmula ucraïnesa.
Per assegurar-se la continuïtat del suport pel principal donant, EUA, que sosté
que la pau tornarà a Ucraïna només després de la seva victòria sobre
l'agressor, l'administració de V. Zelenskyi va anunciar que tenia un pla de
victòria.
El fet que no existís un pla de victòria real
o no estigués formulat de forma específica va quedar palès per l' absència de
filtracions d'informació al respecte. Segons V. Zelenskyi, el pla per a la
contraofensiva del 2023 era conegut pel Kremlin l'endemà, de la mateixa manera
els russos sabien amb mesos d'antelació la imminent invasió de la regió de
Kursk (cal assenyalar de pas, que no es coneixen mesures per corregir aquestes
«fallades» en la planificació de la defensa, tot i que el cap de la
intel·ligència militar ucraïnesa assegura que un topo en el mateix Kremlin
treballa per a ell). Aquesta vegada el portaveu de Putin, V. Peskov, va
anunciar que no disposa d'informació fiable sobre el pla de victòria, que seria
un pla de derrota de Rússia, però que quan aparegui una cosa oficial al
respecte, serà analitzat atentament.
Se suposa que el pla inclou estratègies
militars, polítiques, diplomàtiques i econòmiques. Atès que V. Zelenskyi va
confiar tota l'estratègia a uns 5-6 gerents, no s'ha d'esperar que el pla
contingui solucions efectives, perquè fins ara no s'ha demostrat l'efectivitat
en cap d'aquestes àrees. Fins i tot les impressionants quantitats d'ajuda
occidental no han donat els resultats desitjats: l'envestida de l'agressor
continua sota les creixents amenaces llançades pel Kremlin contra l'Occident
col·lectiu, inclosos els vols de mitjans militars russos a l'espai dels països
de l'OTAN, la revisió de la doctrina nuclear russa per fer més fàcil l’ús d’armes
nuclears, etc.
El cap de l'oficina presidencial, A. Iermak,
que en realitat determina les decisions polítiques expressades pel president,
va declarar al Consell de Relacions Exteriors de Nova York que el pla de
victòria consta de cinc punts, un dels quals s'aplicarà després de la guerra
(reconstrucció d'Ucraïna). El que ha sortit a la llum sobre el pla no ha
demostrat ser res nou ni radical que permeti d'alguna manera predir un final
efectiu de la guerra en un futur pròxim. El pla pretén «crear les condicions i
l'ambient perquè Rússia no pugui continuar ignorant la fórmula de pau i la
cimera de pau». S'insta els socis d'Ucraïna a fer cas omís de les amenaces de
Rússia sobre l'escalada de tensions i a recolzar l'ús per part d'Ucraïna
d'armes de llarg abast, inclosos míssils proporcionats per Occident, per atacar
objectius militars a l'interior de Rússia, en particular els aeròdroms des dels
quals enlairen els avions russos per atacar les infraestructures civils
ucraïneses. Presumiblement, Ucraïna presentarà la seva sol·licitud d'ingrés a
l'OTAN dins d'uns mesos, cosa que hauria de garantir la seva seguretat.
Va ser el mateix Zelenskyi qui va desmentir la
inclusió d'un «alto el foc parcial» en el pla de pau: «No hi ha ni hi pot haver
cap alternativa a la pau, cap congelació de la guerra ni cap altra manipulació
que simplement porti l'agressió russa a la següent fase». Tanmateix, darrere de
totes aquestes frases generals de caràcter resolt i intransigent, no hi ha
solucions reals que condueixin a la derrota de l' agressor i garanteixin el
desenvolupament pacífic i democràtic d' Ucraïna. Tant abans com durant la invasió,
les accions de V. Zelenskyi com a comandant en cap no han estat capaces
d'impedir l'avanç de l'agressor, mentre que la qüestió de l'alliberament de les
terres ocupades ha desaparegut de l'ordre del dia.
Fa un any, l'alt comandament militar
d'Ucraïna, davant la irrealitat d'una contraofensiva i l'alliberament dels
territoris ocupats, va plantejar la perspectiva d'una guerra de defensa contra
Rússia, ja que el front estava bàsicament estancat i calia passar a una defensa
prolongada fins a trobar una solució tecnològicament nova per expulsar els
invasors. Amb això, caldria tenir la consciència clara sobre que una guerra de
desgast és extremadament perillosa per a Ucraïna, que disposa de molts menys
recursos que el país agressor. Calia continuar prestant la màxima atenció a
preparar-se de debò a infligir a l'enemic un poderós contracop (que s'hauria
d'haver donat al començament mateix de la invasió, així hauria tingut el màxim
efecte), que hagués destruït en gran mesura la força militar de l'enemic i
l'hauria obligat a abandonar l'aventura militar.
Però això no va succeir. Havent-se negat fa
temps a reforçar la defensa amb les seves pròpies forces, també en les
condicions d'una guerra a gran escala, V. Zelenskyi va fer que el rebuig de
l'agressió depengués de l'ajuda estrangera i no va transformar la gestió
politicomilitar del país d'acord amb les condicions de la guerra. El recent
relleu d'una meitat del govern no va millorar la professionalitat de
l'administració ni la va subordinar als objectius d'assolir la victòria i
l'alliberament del país. L'ocupació de territoris a la regió de Kursk de la
Federació Russa va demostrar una vegada més la capacitat de les FF.AA.
d'Ucraïna per derrotar l'enemic, però no va causar greu preocupació al Kremlin
i no va desviar la seva atenció ni les seves forces de la ferotge empentada a
Donbàs, on creix l'amenaça de perdre l'estratègicament important per a Ucraïna
ciutat de Pokrovsk.
La falta de professionalitat es manifesta
inevitablement també en les activitats de política exterior, en les quals V.
Zelenskyi es considera erròniament una estrella, en prendre l’empatia dels
polítics i de la comunitat mundial envers el sofriment del poble ucraïnès el
2022 com una simpatia cap a la seva persona com a estadista. L'actual visita
del president ucraïnès als Estats Units va tenir una acollida molt més freda i
no va estar exempta d'escàndol a causa de la incorrecció de la part ucraïnesa
durant una visita a una fàbrica d'armes a Pensilvània.
La intervenció de Zelenskyi a l'ONU va sonar
poc convincent. Va demanar al Consell de Seguretat, on Rússia té dret de veto,
que obligués Moscou a concloure un acord de pau amb Kíiv. «Putin ha violat
tantes normes internacionals que no s’aturarà per si sol. Només es pot obligar
Rússia a la pau i això és exactament el que es necessita. Forçar Rússia a la
pau, com a únic agressor en aquesta guerra i qui viola la Carta de l'ONU», va
subratllar el president d'Ucraïna. A l'Assemblea General, en fer èmfasi en la
seguretat nuclear com a posició incondicionalment compartida, va repetir la
seva fórmula de pau de 10 punts, sense proposar accions efectives per obligar
Rússia a renunciar a l'agressió i l'annexió ni mesures per transformar l'ONU en
un instrument eficaç de manteniment de la pau.
Abans de viatjar als Estats Units, V.
Zelenskyi va dir vagament que es proposava garantir que Ucraïna comptés amb el
suport dels qui encara podien prendre decisions. Òbviament, va voler reiterar
la importància vital que té l'ajuda dels Estats Units, que està a punt de veure
un canvi de president. Joe Biden va confirmar la seva ajuda i així ho va
manifestar a l'Assemblea General, demanant fermesa als partidaris d'Ucraïna:
"No podem cansar-nos. No podem apartar la mirada." Segons totes les
aparences, ho va dir per convicció pròpia i no sota la influència de
l'eloqüència de V. Zelenskyi, al qual se li va ocórrer el seu «Pla de victòria»
(o només el seu nom) perquè Joe Biden ha declarat en repetides ocasions que la
pau a Ucraïna només arribarà si venç en la guerra.
El que ha quedat resolt a curt termini és la
continuació de la resistència del poble ucraïnès a l'agressor rus i el
seguiment en poder de l'administració de Zelenskyi. Dues coses diferents
nodrides d'una font, l’una merescudament i l’altra no. I la qüestió principal,
la de la guerra i de la pau al món i de la independència nacional d'Ucraïna,
continua oberta, sense solució ni vector.
