Guanyar la guerra o trobar un compromís amb l'agressor?

Enmig de la màxima incertesa al voltant de l'ajuda a Ucraïna després de l'arribada de Trump a la presidència, la primera bona notícia per a Kíiv sobre el desbloqueig de l’últim tram de l'ajuda assignada per J. Biden, que donaria suport als defensors d’Ucraïna durant tres mesos, aquest dimecres va publicar-se la notícia de que en una prolongada conversa telefònica entre els presidents nord-americà i rus s’havia arribat a l’acord de començar de manera immediata negociacions sobre la terminació de la guerra.

Malgrat l’afirmació del president D. Trump que després de conversar amb V. Putin va parlar-ne amb Zelenskyi i aquest va “rebre bé” la notícia, en realitat es tracta de negociar sobre Ucraïna sense ella ni els aliats europeus (ja se sap que Trump i Putin tindran la seva primera reunió a l’Aràbia Saudita, on tampoc veuen al mandatari rus com a agressor), es tracta d’un abandó complet de la línia acordada conjuntament entre els qui donen suport a Ucraïna i, conseqüentment, condemnen Putin. És a dir, suplir armaments i altres tipus d’ajut al país víctima de l’agressió, exercir pressió al país agressor amb sancions econòmiques i aïllament polític i, seguint l’acostament d’Ucraïna a la Unió Europea, mantenir oberta una perspectiva real de que Ucraïna s’afiliï a la OTAN; com a una garantia de seguretat real. Segons D. Trump, la guerra d’Ucraïna afecta només la seguretat europea i els països europeus membres de la OTAN han d’assumir l’augment de despeses per la defensa (per cert, això significa que la pau que pretén aconseguir amb Putin no crearà més seguretat).

No se li tracta ni de la guerra ni de la pau, si no del seu èxit com a promotor de solucions ràpides i senzilles de problemes amb què s’ensopegaven els seu predecessors. No ha complert la seva promesa de resoldre la guerra a Ucraïna en 24 hores, però en 24 dies després de la seva inauguració va fer que Putin accepti “començar immediatament negociacions”. Posar fi a una guerra d’agressió significa derrotar, militarment o econòmica i política, qui la va començar. Però D. Trump mai no parla de que la guerra va esclatar perquè Rússia perpetrar una invasió armada contra Ucraïna. Assegura que no n’hi hauria si s’hagués fet president enlloc de J. Biden (simptomàticament la comprensió telefònica es va produir després que Putin va compartir en públic la queixa de D. Trump que la seva suposada victòria electoral havia estat robada), va ser possible per la dolenta política del seu predecessor i les ganes de fer guerra que va tenir V. Zelenskyi.

El que importa a D. Trump és veure’s victoriós com a líder de la “gran Amèrica”. No ho assolirà entrant en conflicte amb Rússia, per tant redueix la importància de la guerra a Ucraïna a un conflicte entre dos veïns, un dels quals s’ha atrevit a oposar-se a l’altre qui es considera gran per a tothom. Va advertir planament V. Zelenskyi que un dia Ucraïna podrà ser russa. Perquè un diàleg sobre la pau amb l’agressor sembli justificat per la necessitat òbvia d’aturar el vessament de sang, e   Li fan pena les centenes de milers de russos joves qui moren al camp de batalla (tot seguit es va corregir que “en ambos costats”). No parla gaire en general (incloent-hi els seus famosos tuïts), però crida l’atenció que mai no es refereix als sofriments d’ucraïnesos civils, ni parlar de l’obsessió de Putin a aniquilar la identitat ucraïnesa com a tal. Els ucraïnesos no l’interessen i el que vol presentar-se com a el líder de la nació en guerra, V. Zelenskyi, el menysprea. Li posa condicions, per exemple, de celebrar eleccions per l’expiració del seu mandat, cosa impossible per la llei que prohibeix eleccions en estat de guerra, el qual pot ser també una trama: s’acorda una “pau” per poder legitimar el president (o substituir-lo), la qual cosa tampoc impedirà que Putin segueixi amb els seus enganys que tot el “règim de Kíiv” és il·legal després del “cop d’Estat” de 2014, que Ucraïna mateixa és una invenció de l’Estat Major d’Austro-Hongria, etc.

El més curiós és que l’actual president nord-americà no posa cap condició al dictador rus, el fet que es trobi al poder des de fa 25 anys no el fa dubtar de la seva legitimitat no li provoca dubtes ni les múltiples intervencions armades durant el seu mandat no minven la seva validesa com a interlocutor en qüestions de la pau internacional. No sols pot brindar-li comprensió per ser ambdós governants autoritari, fins i tot D. Trump pot tenir respecte a V. Putin per la seva capacitat de anar cap als seus objectius sense reparar en les normes i lleis vigents per la majoria de la comunitat internacional. Ambdós “superpolítics s’assemblen” en la seva admiració a la força i el menyspreu als valors humans i democràtics. L’atac dels partidaris de D. Trump, molt poc presentables, al Congrés i la seva amnistia és sols una mostra de les més contundents del poc respecte que D. Trump té a la democràcia, al dret, al poder judicial, l’opinió internacional.

En promoure negociacions sobre la pau a Ucraïna sense ella ni els seus partidaris europeus, D. Trump crea la imatge dels únics dos grans al món qui tenen la capacitat de resoldre problemes. Però atès que ja se sap que Ucraïna, segons la part nord-americana, haurà de renunciar a l’OTAN, els territoris ocupats, això significa que, encara que s’aconsegueixin alguns concessions per part de Rússia, Putin serà la part vencedora: com que no se li donava el que exigia injustament, va llançar una invasió agressiva i ara està aconseguint el que exigia, confirmant-se així per a ell l’efectivitat del seu terrorisme internacional.

A D. Trump no li convé que V. Putin es vegi com a l’únic guanyador, per això fa creure que s’està tractant d’un conflicte local amb implicacions com més no per a Europa, que es resolgui al pati europeu. I D. Trump brillaria triomfant al seu hemisferi sense que l’eclipsi res ni ningú al seu pati. Això complaurà fins a no poder més els seus nombrosos partidaris desitjosos de només sentir-se orgullosos de ser ciutadans d’un Estat que trepitja els immigrants i els seus veïns propers i llunyans.

Putin obtindrà una satisfacció parcial de les seves pretensions que el van “obligar” a començar la gran guerra: redistribució de territoris, mercats i influències. Podrà fer cas a D. Trump i detenir-se amb satisfacció incompleta, però això serà temporal. Perquè el seu mètode terrorista ha funcionat efectivament, perquè no li queda gaire temps de vida per veure més triomf seu, perquè hi ha altres desitjosos de fer servir el mètode de Putin, perquè el món ja ha entrat en una nova època d’opressió i guerres massives.