Entendre el que no va dir el president rus

El 9 de maig a Rússia se celebra el dшo de la victòria de l'URSS sobre l'Alemanya hitleriana. A la Rússia de Putin la memòria històrica va ser manipulada de tal manera que se silencia el pacte amb Hitler, que li va permetre deslligar la II Guerra Mundial, i el tractat d'amistat després de la partició de Polònia. En la versió mitologitzada es destaca només la part de la guerra quan la Unió Soviètica va ser víctima de l'agressió hitleriana i s'insinua que només van lluitar de veritat els russos, que l'aportació d'altres pobles de l'URSS i dels aliats va ser insignificant i que, en certa mesura, van jugar un paper traïcioner. Es fa creure que la Rússia d'avui és l'única hereva de la lluita contra el feixisme i es veu amenaçada per tot l'Occident, que imposa la seva influència en els antics països del bloc socialista i les repúbliques postsoviètiques.

Aquesta idea es difonia persistentment a l'estil d'una veritable guerra psicològica, tal com s'ensenyava en escoles militars i de seguretat de l'estat soviètiques. Van mobilitzar una enorme maquinària propagandística (RT, Sputnik, etc.), van subornar acadèmics en diferents països perquè corroboressin el paper singular de l'URSS en la guerra de fa 80 decennis i el suposat antifeixisme de la Rússia d'avui. On realment van guanyar aquesta mentirosa campanya, va ser al seu propi país. Van treure partit de la vanitat de la població de la Federació de Rússia, que necessita sentir-se orgullosa de la grandesa del que solia ser un imperi que donava por als seus veïns i a tot el món. En la seva mentalitat,  tradicionalment la  por s'anomena respecte i en aquesta línia la propaganda va anar creant en els caps un món a l'inrevés. Els que volen llibertat i democràcia per al seu país són nazis, el bombardeig d'habitatges en ciutats amb població russòfona s'anomena protecció dels drets de la gent russòfona, l'intent ucraïnès de recuperar l'illa ocupada pels militars russos s'anomena "provocació per capturar-la", els que compten la veritat sobre la realitat russa són agents estrangers,  l'estat cleptòcrata i fascistoide de Putin és l'única força al món que fa front al neonazisme. En què consisteix el neonazisme, com han mostrat el seu neonazisme aquells a qui el Kremlin va etiquetar de neonazis, no importa. Si algú no se sotmet als dictats de Moscou, és igualment nazi i ha de desaparèixer.

A banda de la imatge inversa del món real, el més terrible que va crear aquesta  guerra psicològica és la indiferència cap a la vida humana, que s'ha fet massiva entre els russos. Si se'ls diu que en els dos mesos d'ocupació els russos van matar el doble del que van assassinar els nazis durant dos anys de la II Guerra Mundial, no són pocs els qui diuen que cal matar-los a tots, esborrar el nom d'Ucraïna de la faç de la terra. Putin va dir: "els nostres objectius són nobles" i amb això els militars russos a Ucraïna saben que tenen carta blanca, perquè estan lluitant contra els mals i qualsevol "irregularitat" serà perdonada. Els que cometen crims de guerra no només no són perseguits, sinó alguns d'ells són condecorats.

Per tractar d'entendre aquesta confrontació amb tanta crueltat cal veure un aspecte molt important, perquè no es tracta d'una guerra dels russos contra els ucraïnesos, perquè en els dos bàndols hi ha representants d'altres nacionalitats. No s'oposen i participen en l'aventura criminal de Putin contra Ucraïna per l'opció de vida que, probablement, ja van fer els seus ancestres per oportunisme o conveniència: la seva etnicitat originària no té perspectiva perquè l'opressió per l'imperi la va limitar fatalment: per aconseguir una posició respectable dins de la seva pròpia comunitat lingüística i ètnica no hi ha prou estructura social.  Per altra banda, en renunciar a la seva identitat, un pot aspirar a ascendir a llocs lucratius en l'estructura colonial o imperial. O sigui, es tracta de fer-se voluntàriament una sort de genísser modern. Serveixen a l'imperi amb més fervor que qualsevol altre súbdit i odien sense pietat als que s’han atrevit a aixecar-se contra l'imperi, perquè posen en dubte la seva opció i els fan sentir-se menyspreats com a renegats.

Així són la gran part de la població de Luhansk i Donetsk. Aquests ucraïnesos van ser russificats sistemàticament i sense pietat, fent-los creure que són la "carbonera de la Unió", que alimenta tota la indústria soviètica, per la qual cosa havien de sentir-se orgullosos i superiors a tots els ucraïnesos, tot i que el seu ardu treball resultava en una esperança de vida de 45 anys.

Amb tantes galimaties al cap, que no s'uneixen entre si i desorienten totalment, però donen el sentiment de pertinença a la grandària de l’imperi, es van prestar gustosament com a material disponible a l'operació especial (aquesta sí ho era) de creació de "repúbliques populars" (amb forces especials russes infiltrades per neutralitzar les autoritats ucraïneses i testaferros enviats des de Moscou per encapçalar les repúbliques). Ara viuen una nova fase d'abús per l'imperi, sent utilitzats com a pretext perquè Putin agredeixi a Ucraïna. 75 dies després que Rússia va reconèixer la "independència" de les "repúbliques populars" i va anunciar que els ajudaria a recuperar la resta del seu territori, tot està succeint en altres zones d'Ucraïna. La protecció de les pseudorrepúbliques òbviament no estava entre els "objectius nobles" del Kremlin.

La idea inicial era atacar els centres estratègics a la meitat oriental d'Ucraïna creant al sud un corredor que unís Donetsk amb Crimea i tragués l'accés d'Ucraïna al mar, i aconseguir algun tipus de capitulació de Kíiv. No va resultar aconseguir-ho en les 72 hores pressupostades per a la "operació", però el fracàs no els va importar, van seguir atacant en cinc direccions descoordinades, sense cap sentit militar.

El sentit es troba en la mentalitat de cap de colla urbana que té el duc de Kremlin. No li importen les vides humanes que es perden per totes dues bandes, tampoc li importa Ucraïna com a tal. El món ha de reconèixer, però més que res el rival occidental, que Ucraïna és part del seu domini, que ningú pot encabir-se allà i ell pot fer tot el que vulgui

No hi ha un altre pla. Si els ucraïnesos no accepten ser part de Rússia, seran matxucats fins a desaparèixer tots, mentre Occident segueixi ajudant-los i no reconegui que estan en el domini de la banda de Putin. Són com hostatges d'atracadors de banc. Les autoritats han de decidir si salven la vida dels hostatges i compleixen les exigències dels bandits o es posen intransigents i no negocien amb els bandits, que si maten tots els hostatges no aconseguiran res. La qüestió és quant val la vida humana. En el cas de l’hostatge Ucraïna, els seus amics occidentals encara estan en la fase de considerar els guanys i pèrdues de la renúncia als hidrocarburs russos. No s'assabenten de la gravetat de la situació.

Per a aquest 9 de maig, el món esperava que Putin, al no poder declarar la seva victòria, digués alguna cosa sobre com pensa procedir a Ucraïna, que l'assumpte ja està oliant a la III Guerra Mundial. Com un veritable cap de pandilla no va dir res del que hom volia saber. Va repetir la burda mentira que l'OTAN amb Ucraïna estava preparant una incursió a Crimea, que l'aliança ja havia començat l'assimilació militar dels territoris aliats a la Federació de Rússia i que a Kíev havien començat a parlar sobre l'adquisició d'armes nuclears. Semblava reeditar el discurs de Hitler sobre l'atac a Polònia: "Rússia ha assestat un cop preventiu a l'agressor. Va ser una decisió forçada d'un país fort, sobirà i independent."

Tot i això, no va pronunciar ni una sola vegada el nom d'Ucraïna. Sol fer-ho amb els opositors que més odia, es refereix a ells com "aquell personatge", "el subjecte", etc. El que vol dir és que Ucraïna per a ell no existeix. Va dir que "els milicians de Donbás juntament amb soldats de l'Exèrcit de Rússia estan combatent en la seva pròpia terra".

En vigílies del 9 Maig, a Mariúpol i altres llocs que la premsa russa anomena "territoris alliberats" van estar el vicecap de l'Administració del President responsable per la política interior de Rússia i el vicepresident del Consell de la Federació de Rússia. Un senyal clar que es prepara una integració a Rússia. A la premsa russa es parla de "ex Ucraïna" (el 1939 la premsa soviètica parlava de "ex Polònia"). És possible que es prescindeixi de l'espectacle de "referèndums", com a Crimea i Donbás.   Els símbols d'Ucraïna s'eliminen, suplantats pel tricolor rus, com si no hi hagués res més prioritari per a aquests territoris danyats per la guerra;  els senyals amb topònims en ucraïnès es canvien pels en rus, els noms històrics es canvien pels russos soviètics, que no tenen relació amb el lloc. S' introdueix el ruble rus, es prepara l'expedició de documents d'identitat, de totes maneres s' imposa l'ús del rus sense cap lloc per a l'ucraïnès.

La conclusió que s'ha de treure del que no va dir expressament el president rus en la sagrada data del 9 de Maig, és que en la guerra/operació especial no es tracta d'Ucraïna, es tracta d'imposar el seu domini en els terrenys que en la seva opinió li corresponen i que els seus rivals i la resta del món acceptin que ningú pot encabir-se en el que ell considera seu. En altres paraules, es tracta d'un nou repartiment del món, cosa que en dues ocasions va causar guerres mundials. Més val evitar-les pel poder destructiu de les armes modernes.  Però si l'Occident no cedeix, Putin pot usar-les, per convèncer. A Mariúpol i Borodianka va demostrar que no li importa fer terra cremada, portar una guerra d'extermini.  Tots els bacanals del 9 de Maig durant el seu govern eren per demostrar la seva disposició a usar fins i tot el "darrer recurs", la guerra, per expandir el seu poder. Per als incrèduls, ho està mostrant a Ucraïna. Com ho va fer Hitler a Polònia. No sé si li molesta que la seva actuació s'assembli tant a la d’Hitler.  D'acord amb la seva mentalitat de delinqüent xantatgista, li pot gustar ser capaç de quelcom que tothom està segur que ningú s'atreviria a repetir.