Per comprendre el perquè de la política de Putin envers Ucraïna

Per comprendre el perquè de la política de Putin envers Ucraïna i, que és més important, fins quin punt vol arribar, resulta molt útil llegir les publicacions d'Alexandr Sytin. Aquest historiador havia treballat a l'Institut de Investigacions Estratègiques de Rússia, que fins el 2009 formava part del Servei de Intel·ligència Exterior (antigament el departament exterior del KGB). El cap de la institució, que ara rep encàrrecs de l'Administració del President de Rùssia, un general de l'antic Departament de Intel·ligència exterior del KGB, Rexètnikov, ex membre del partit comunista, puix que el KGB era el "braç armat del partit", s'ha "re-confirmat" en la fe ortodoxa i, segons Sytin, ho ha fet "in extremis": s'ha fet fanàtic del moviment blanc (l'oposició armada al poder bolxevic els anys 1917-1922), de la idea ortodoxa blanca, del renaixement espiritual i territorial de l'imperi.

Ell i la suposada ucraïnista destacada T. Guzenkova que dirigia el Centre de investigació de problemes de l'estranger proper (els països post-soviètics), junt als experts subordinats, "no podien expressar cap altra cosa que no fós "No existeix cap Ucraïna, només hi ha Maloròssia [el nom que el tsarisme aplicava a Ucraïna]", "l'estat ucraïnès és un bluf i failed state", "un resultat de la destrucció criminal de l'Imperi rus pels bolxevics", "la llengua ucraïnesa va ser creada artificialment pels austriacs i polonesos per tal de destruir la unitat de Rússia", "una consolidació de l'espai postsoviètic sobre la base d'un renaixement territorial i espiritual…", etc. En definitiva, representava un anti-ucraïnisme extremista, l'essència del qual no consistia en que a Ucraïna existís un entorn cultural rus i es permetés l'ús de la llengua russa sinó que en ella no hi hagués res ucraïnès, tret, probablement, de les regions de Lviv i Ternòpìl [regions occidentals d'Ucraïna]" (Font: <http://www.svoboda.org/content/article/26810300.html>).

Qui observa la política de Rússia envers Ucraïna sense prejudicis, s'adona que Moscou és incapaç d'acceptar els estats post-soviètics com a formacions sobiranes que tinguin els mateixos drets polítics i nacionals com Rússia. Es resisteix a reconèixer la realitat, que ara és com l'"Àustria restant" (Rest-Österreich) després de la I Guerra Mundial, que havia de re-crear-se sense els hongaresos, els txecs i eslovacs, els croates, eslovens i d'altres qui mai no tornaries a formar part d'Àustria.