Resultats de la cimera de l'OTAN a Vilnius: la victòria ucraïnesa és certa, però en un futur indefinit

Quan el president ucraïnès Zelenskii viatjava a Vilnius com a convidat a la cimera de l'OTAN, estava segur d'aconseguir l'afiliació del seu país a l'aliança, almenys una promesa ferma amb garanties de ser acceptat pròximament. No ho va aconseguir i va haver d'escoltar explicacions del que se sabia: que un país en guerra no pot adherir-se a l'OTAN, que per demanar-ho cal complir certes condicions, etc. Va ser com una píndola amarga per al jove mandatari, que fins ara havia aconseguit – amb cert retard – tot el que inicialment se li negava: armes letals, artilleria de gran abast, sistemes antiaeris, tancs alemanys, fins i tot la formació de pilots ucraïnesos per als avions caça que són imprescindibles per a la contraofensiva ucraïnesa, però encara no estan per ser subministrats.

Fins i tot els mandataris letó i lituà, que són dels més decidits partidaris d'Ucraïna, van comentar que el procés d'adhesió és molt llarg i passa per diverses fases, tot i que just a causa de la guerra a Ucraïna va ser ràpidament admesa Finlàndia i en aquesta mateixa cimera es va acordar l'afiliació de Suècia, una vegada vençuda l'oposició de Turquia:  el president Erdogan va prometre demanar tan aviat com es pugui l'aprovació pel parlament turc.

És fàcil comprendre la decepció d’en Zelénskii, que representa un país que va ser agredit per Rússia justament per voler ser part de la UE i l'OTAN i està defensant els valors euroatlàntics en nom de tots, però se li nega la formalitat de ser-ne membre. Perquè en molts aspectes fonamentals ja té el que és propi d'un país membre: té armaments procedents de l'OTAN, té personal militar format segons els criteris de l'Aliança i aplica els seus mètodes de lluita armada en el camp de batalla. El que canviaria la qualitat de membre oficial seria el fet que Ucraïna no estaria sola en el camp de batalla, la seva defensa seria assumpte de tots, cosa que podria desembocar en una guerra mundial.

El perill és massa real. Des que Putin va anunciar la seva pretensió d'assumir el rol de l'URSS en l'ordre global, o sigui, fer retrocedir el món al segle passat, ve produint-se una escalada agressiva per part del Kremlin. Encara no ha culminat amb la guerra contra Ucraïna, que ha mostrat un grau de devastació no vist a Europa des del 1945, el senyor del Kremlin ha demostrat la seva capacitat de cometre coses que per a la resta del món semblen impensables.

Per això tots els responsables de la presa de decisions en el bloc noratlàntic van manifestar la seva convicció que a Ucraïna sí que li correspon un lloc a l'OTAN, però van evitar concretar la data. "Un cop acabada la guerra", fins i tot van explicitar que això només podria significar la victòria d'Ucraïna, però, convé admetre que no seria possible ni aquest any ni el vinent. Van crear un Consell OTAN-Ucraïna que agilitzarà el suport a la lluita d'Ucraïna contra els invasors, es va decidir eximir Ucraïna del Pla d'Acció per a l'Adhesió (MAP) per fer-la més fàcil i es va aprovar un pla a llarg termini de suport a les Forces Armades ucraïneses.

A més d’això, i el fet es deu a la pressió exercida per Zelenskii durant les seves voltes per mig món, Ucraïna va aconseguir al marge del format de l'OTAN diversos compromisos bilaterals i multilaterals sobre l’entrenament de militars, subministraments d'armaments i altres ajudes. França va prometre a Ucraïna míssils de llarg abast, mentre que Alemanya va prometre sistemes Patriot addicionals i míssils per a ells, els països del G7 van prometre suport militar a Ucraïna a llarg termini per ajudar-li a lluitar contra les forces russes i, el que és molt important, evitar que es repeteixi la guerra.

El "llarg termini" és el que enfosqueix totes aquestes mesures positives. Ningú pot dubtar que al poble ucraïnès no li falta la decisió de lluitar fins a l'alliberament complet del seu país i amb l'ajuda exterior pot reunir prou mitjans i forces per a això, el que no té és el temps, la pèrdua en va començar el 2014: alliberar Crimea, que va ser annexionada en a penes un mes,  costarà moltíssim més temps. Va passar pel temor dels amics d'Ucraïna al a que l'agressivitat de Putin "escali".

Probablement ara aquest temor s'està superant. El Secretari General de l'OTAN J. Stoltenberg va constatar a Vilnius que, en atacar Ucraïna, Putin havia subestimat també l'aliança. "Volia menys OTAN i va obtenir més OTAN", va ser un greu error estratègic. Malgrat això Putin es creu amb força per seguir escalant, continua sentint-se temut. Perquè només per aquest temor 'ritual' davant d'una escalada que ja s'està desatenent es pot explicar el fet que Ucraïna es defensa sola en una guerra que el Kremlin va declarar a tot l'Occident col·lectiu.