El President rus Vladimir Putin va reconèixer per primera vegada que l'ordre de dur a terme l'annexió de la península ucraïnesa de Crimea al març de l'any passat es va donar setmanes abans de l'anomenat referèndum sobre l'"auto-determinació".
Crimea va ser formalment absorta per Rússia el 18 de març, malgrat la condemna internacional, després que militars sense identificació provinents de Rússia i les seves bases militars a la península van bloquejar les forces ucraïneses.
Putin va dir en TV que havia donat l'ordre de treballar en el "retorn de Crimea" el 22 de febrer. Va ser en una reunió convocada arran de la fugida de Kyiv del president pro-rus d'Ucraïna, Viktor Yanukovych.
Això recorda el començament de la II Guerra Mundial quan el 17 de setembre 1939, després de la fugida del govern polonès de Varsòvia, les tropes soviètiques van travessar la frontera de Polònia per tal de protegir els "germans d'Ucraïna Occidental i Bielarús Occidental". També es van convocar assemblees populars que "unànimement" van votar per integrar la Unió Soviètica. (Convé mencionar que amb això començaren represàlies no sols contra militars i representants de les autoritats del desaparegut estat polonès, sinó també contra activistes dels moviments nacionals ucraïnès i bielarús i del Partit Comunista de Polònia amb els seus partits autònoms d'Ucraïna Occidental i Bielarús Occidental, que anteriorment havien estat declarats "agents del feixisme").
Molts fets indiquen que allò que passa ara a Ucraïna és resultat de la intervenció russa. En primer lloc, cal subratllar que aquest país és l’únic entre els postsoviètics que no ha tingut confrontacions violentes després de la independència. Quan Yanukovych va passar la ratlla, negant-se a firmar el promès acord amb la Unió Europea, que significava la supeditació definitiva del país al diktat de Putin, les protestes massives van ser pacífiques. I així durant mesos. Fins que arriba la segona persona del servei de seguretat de Rússia, oficialment “per prendre mesures addicionals per tal d’augmentar la seguretat de l’ambaixada russa a Kyiv”. No se sabia si la representació corria cap perill, però al dia següent es va produir la matança del Maidan (també hi ha qui diu haver vist aquell general rus donar ordres directament a les forces especials del servei de seguretat d’Ucraïna, que també estava implicat en els intents de dissoldre les protestes al Maidan).
Les desenes de morts al Maidan no van poder dissoldre les protestes sinó van obligar Yanukovych negociar un acord amb l’oposició sota la mediació de representants europeus. Va interrompre les negociacions moltes vegades dient que necessitava trucar a Moscou (!). Quan es va signar l’acord, Yanukovych va fugir perquè no tenia cap intenció de complir-la. I Putin va dir en una entrevista fa unes setmanes que havia “ajudat” en la seva fugida “pel mar, per l’aire o per la terra”. I no es tractava de salvar la vida del miserable, que no corria cap perill, sinó de crear un buit de poder com a pretexte per intervenir. (al setembre 1939 també es deia que l'estat polonès havia fracassat - una "creació malfeta del Tractat de Versalles", segons el Kremlin)
Tot això deixa veure clarament que, des que va quedar obvi que els ucraïnesos no acceptarien el diktat de Moscou, Rússia va prendre mesures encaminades a desestabilitzar Ucraïna, pensant que podia comptar amb prou població contrària a la sobirania ucraïnesa. Aquesta intervenció cada vegada més descarada va tenir un resultat oposat: fins i tot la gent que abans dubtava de la capacitat d’Ucraïna de ser un estat sobirà se sentia més ucraïnesa i més anti-Rússia. Una realitat que no encaixava en els plans de la Rússia de Putin, que volia ignorar-la i seguir escalant la desestabilització fins introduir armes pesants i personal per provocar hostilitats com a una “guerra híbrida”.
No es tracta dels russos ni dels russoparlants a Ucraïna, qui segueixen parlant la seva llengua sense que s’hagi detectat violacions dels seus drets. Es tracta de que Rússia mai no acceptarà l’existència d’un estat ucraïnès que no sigui una titella seva, que sigui un estat independent de debò fora de l’òrbita de Moscou.
10 March 2015 Last updated at 04:40 GMT
· Ukraine crisis: Poroshenko confirms rebel weapons moved
Ukrainian President Petro Poroshenko says pro-Russian rebels in the east have withdrawn a "significant" amount of heavy weapons.
Speaking on TV, Mr Poroshenko said his government forces had also pulled back "the lion's share" of their rocket and heavy artillery systems.
Under a ceasefire reached in February both sides were due to pull back heavy weapons by the beginning of March.
The ceasefire appears to be taking hold despite continuing clashes.
The opposing sides have accused each other of breaking the truce or using it as a cover to regroup.
At least 6,000 people are believed to have been killed and more than one million have fled their homes since conflict erupted last April in the eastern regions of Donetsk and Luhansk.
In another development, Russian President Vladimir Putin admitted for the first time that the plan to annex Ukraine's Crimea region last March was ordered weeks before the referendum on self-determination.
Crimea was formally absorbed into Russia on 18 March, to international condemnation, after unidentified gunmen took over the peninsula.
Mr Putin said on TV he had ordered work on "returning Crimea" to begin at an all-night meeting on 22 February. The meeting was called after Ukraine's pro-Russian President, Viktor Yanukovych, was ousted from power in Kiev.
UK Foreign Secretary Philip Hammond will warn in a speech on Tuesday that President Putin's policies "fundamentally undermine the security of sovereign nations in Eastern Europe".
By "illegally annexing Crimea and now using Russian troops to destabilise eastern Ukraine", the Russian leader was "bent not on joining the international rules-based system which keeps the peace between nations, but on subverting it," the foreign secretary will say.
'Lion's share'
Three days ago, President Poroshenko accused the rebels in eastern Ukraine of reluctance to withdraw heavy weapons under international supervision, in accordance with the terms of the ceasefire agreed in the Belarussian capital Minsk.
But on Monday he said: "Ukraine has withdrawn the lion's share of its rocket and heavy artillery systems. The Russian-backed fighters have also withdrawn a significant amount."
As for the truce itself, he said, "There is a ceasefire or there isn't - it depends on how you look at it."
Since 15 February, when the ceasefire officially began, 64 Ukrainian servicemen have been killed, he added. In all, the Ukrainian leader said, 1,549 Ukrainian soldiers have been killed since the rebellion began.
Observers from the Organization for Security and Co-operation in Europe are monitoring the ceasefire agreed in Minsk, Belarus, on 12 February.
The two sides are due to create a buffer zone between them of at least 50km (30 miles) for artillery of 100mm calibre or more, 70km for multiple rocket systems and 140km for the heaviest rockets and missiles.
Self-propelled guns of the self-proclaimed People's Republic of Donetsk stood parked in a hangar in Snizhne, some 90km (56 miles) east of Donetsk, on Saturday
US President Barack Obama agreed last month not to send lethal defensive aide to Ukraine, a top German diplomat told the AP news agency on Monday.
The German Ambassador to the US, Peter Wittig, said Mr Obama had agreed to hold off during a White House meeting in February with German Chancellor Angela Merkel.
Mr Obama, he said, had concurred with Mrs Merkel that it was important to "give some space for those diplomatic, political efforts that were under way".
