dimecres, 27 de gener del 2016


    Kadírov crea polèmica llançant agres crítiques a l’oposició al Kremlin
    • MOS­COU Co­rres­pon­sal
    El lí­der de Txet­xè­nia, Ram­zan Ka­dí­rov, ha tor­nat a fer-ne de les se­ves. Unes en­ce­ses de­cla­ra­cions se­ves di­ri­gi­des con­tra la fe­ble opo­si­ció li­be­ral han ai­xe­cat una po­lè­mi­ca pol­se­gue­ra po­lí­ti­ca en un mo­ment en què Rús­sia es­ta­va més ocu­pa­da i preo­cu­pa­da per la se­va di­fí­cil si­tua­ció eco­nò­mi­ca en què l’ha po­sat la brus­ca bai­xa­da del preu del pe­tro­li.
    Tot va co­me­nçar fa una set­ma­na, quan el con­tro­ver­tit pre­si­dent txet­xè va titllar els opo­nents del pre­si­dent rus, Vla­dí­mir Pu­tin, d’“enemics del po­ble”, un ter­me uti­lit­zat du­rant l’èpo­ca es­ta­li­nis­ta com una acu­sa­ció cri­mi­nal. Ka­dí­rov, a més, els va dir “traï­dors” i va de­ma­nar que se’ls acu­sés de sub­ver­sió per tre­ba­llar per a Oc­ci­dent.
    El pri­mer que va res­pon­dre a aques­tes de­cla­ra­cions va ser Kons­tan­tín Sént­xen­ko, un dipu­tat de Kras­noiarsk (a Si­bè­ria), que en un post de Fa­ce­book va qua­li­fi­car el pre­si­dent txet­xè com “una des­grà­cia per a Rús­sia”. A par­tir d’aquí la bo­la va anar crei­xent i crei­xent. La pres­sió so­bre el po­lí­tic si­be­rià va ser tal que va ha­ver de dis­cul­par-se pú­bli­ca­ment, en un ví­deo que des­prés el ma­teix Ka­dí­rov va ex­hi­bir or­gu­llós.
    Nom­bro­sos ac­ti­vis­tes de drets hu­mans, in­clo­sa la De­fen­so­ra del Po­ble, El·la Pam­fí­lo­va, i mem­bres del Con­sell de Drets Hu­mans ad­junt a la Pre­si­dèn­cia rus­sa, van con­dem­nar les de­cla­ra­cions de Ka­dí­rov com a no­ci­ves i pe­ri­llo­ses i van de­ma­nar al fis­cal ge­ne­ral que les in­ves­ti­gués.
    L’elit po­lí­ti­ca txet­xe­na va man­te­nir lla­vors la cam­pan­ya de Ka­dí­rov con­tra l’opo­si­ció. El por­ta­veu del Par­la­ment de la re­pú­bli­ca cau­cà­si­ca, Ma­go­med Daú­dov, va acu­sar l’opo­si­ció de vo­ler crear a Rús­sia una “gue­rra sag­nant”, els va de­di­car els seus mi­llors in­sults (“mi­se­ra­bles xa­cals”, “Sa­ta­nàs”) i va ame­naçar de lla­nçar so­bre ells el gos de Ka­dí­rov, un bo­nic exem­plar de pas­tor cau­cà­sic de nom Tar­zan.
    L’elit po­lí­ti­ca txet­xe­na va man­te­nir lla­vors la cam­pan­ya de Ka­dí­rov con­tra l’opo­si­ció. El por­ta­veu del Par­la­ment de la re­pú­bli­ca cau­cà­si­ca, Ma­go­med Daú­dov, va acu­sar l’opo­si­ció de vo­ler crear a Rús­sia una “gue­rra sag­nant”, els va de­di­car els seus mi­llors in­sults (“mi­se­ra­bles xa­cals”, “Sa­ta­nàs”) i va ame­naçar de lla­nçar so­bre ells el gos de Ka­dí­rov, un bo­nic exem­plar de pas­tor cau­cà­sic de nom Tar­zan.
    La con­fron­ta­ció s’ha tras­lla­dat a les xar­xes so­cials. Pe­rò amb tot el pro­ta­go­nis­me cen­trat en el lí­der txet­xè. A in­ter­net com­pe­tei­xen dos mis­sat­ges: “Una des­grà­cia per a Rús­sia” i “L’or­gull de Rús­sia”.
    Com a co­lo­fó a aques­ta cam­pan­ya avui es­tà pre­vist que mi­lers de per­so­nes es reunei­xin a Groz­ni, la ca­pi­tal de Txet­xè­nia, en una ma­ni­fes­ta­ció de su­port a Ka­dí­rov que han im­pul­sat les ma­tei­xes au­to­ri­tats d’aques­ta re­pú­bli­ca del sud de Rús­sia.
    Com a co­lo­fó a aques­ta cam­pan­ya avui es­tà pre­vist que mi­lers de per­so­nes es reunei­xin a Groz­ni, la ca­pi­tal de Txet­xè­nia, en una ma­ni­fes­ta­ció de su­port a Ka­dí­rov que han im­pul­sat les ma­tei­xes au­to­ri­tats d’aques­ta re­pú­bli­ca del sud de Rús­sia.
    Una pos­si­ble ex­pli­ca­ció de l’úl­ti­ma po­lè­mi­ca de Ram­zan Ka­dí­rov po­den ser les elec­cions le­gis­la­ti­ves que aquest any se ce­le­bren a Rús­sia. Gri­go­ri Xvé­dov, di­rec­tor del por­tal elec­trò­nic Kav­kazs­ki Uzel, ha as­sen­ya­lat que Ka­dí­rov ne­ces­si­ta de­mos­trar al Krem­lin
    que és el lí­der que Mos­cou ne­ces­si­ta a Txet­xè­nia.
    Per po­sar fi al con­flic­te txet­xè, el Krem­lin va apos­tar pel clan de Ka­dí­rov per es­ta­bi­lit­zar la re­gió a can­vi de tan­car els ulls als seus ex­ces­sos, pro­fu­sa­ment de­nun­ciats per les or­ga­nit­za­cions de drets hu­mans.
    El Krem­lin, per la se­va ban­da, ha evi­tat cri­ti­car Ka­dí­rov. El por­ta­veu de Pu­tin, Dmi­tri Pes­kov, va sug­ge­rir ahir que es re­fe­ria als que es­tan dis­po­sats a sal­tar-se la llei en la se­va llui­ta po­lí­ti­ca. Se­gons Il·lià Iai­xin, un dels lí­ders del par­tit opo­si­tor Par­nàs, ob­jec­te de les crí­ti­ques de Ka­dí­rov, ai­xò vol dir que el Krem­lin es­tà dis­po­sat a apos­tar més for­ta­ment pel lí­der txet­xè.
Comentari
L'actual president de Txetxènia Kadírov, qui va reconèixer amb orgull que el primer (?!) rus el va matar quan tenia 16 anys, diu que idolatra Putin i pretén convertir-se en el líder de la lluita contra els "enemics de Rússia" (per cert, va enviar combatents de la seva tropa privada a l'est d'Ucraïna) és un fenomen característica per la Rússia d'avui.
No resulta casual que la seva retòrica coincideixi en el temps amb una nova revelació ideològica de Putin. Aquest, qui va caracteritzar la desaparició de l'URSS com a catàstrofe geopolítica més gran del segle XX, ara diu que va ser Lenin qui havia posat una bomba sota l'edifici de la Unió Soviètica.
I això no és gens contradictori. El que Putin troba a faltar no és una unió d'obrers i camperols de diferents nacions, sinó una potència que feia por a la resta del món, que havia pogut vèncer a la màquina militar nazi, sometent a la seva dominació els països alliberats per l'Exèrcit Roig. Aquell va ser el moment de grandària de l'estat ideal per a Putin. I el seu dictador sanguinari, Stalin, qui no feia cas a les baixes astronòmiques que costava la lluita contra el seu rival Hitler, qui durant la guerra seguia lluitant contra el seu poble, entre altres coses, declarant ètnies senceres com a enemics i, per desterrar-les, per exemple, tots els txetxens, fent servir divisions d'exèrcit en comptes de manar-les al front. Tot això s'anomena, segons Putin, ser un gerent exitós del país.
Quan es va proclamar la República Soviètica Federada Socialista de Rússia, les regions no russes s'hi van incorporar com a autonomies. Tret de l'Àsia Central, les repúbliques soviètiques sobiranes van sorgir on hi havia hagut moviments nacionals forts qui havien assolit la independència dels seus països però van perdre-la tard o d'hora, tornant sota el domini imperial de Moscou.
Val la pena escoltar com explica la "transformació" ideològica de Putin el periodista ucraïnès Vitali Pòrtnikov:
"Lubianka [el KGB] atreia arribistes, però aquells arribistes no dubtaven de que era correcte el que feien. Figues d'un paner és el fet que la ideologia que confessaven per als anys quan madurava Putin era infinitament lluny del bolxevisme de l'època de Lenin i Trotski. Els funcionaris i txequistes del nou temps abans que res eren estalinistes, és a dir, xovinistes. Perquè Stalin va renunciar convençudament a la idea de la "revolució mundial" de Trotski per, en canvi, restablir sota la bandera roja l'imperi dels Romanov, que si vingués a mà podria esdevenir mundial.
És justament per això que Stalin percebia com a aliat en l'escenari polític a Hitler, així mateix posseït per idees imperials. És justament per això que l'Alemanya nazi i l'URSS d'Stalin van desencadenar la Segona Guerra mundial. És justament per això que Putin retreu a Lenin per no haver acceptat la proposició d'Stalin qui considerava que totes les repúbliques soviètiques havien d'integrar la Rússia soviètica com a autonomies.
Doncs sí, ja als començaments dels 1920 Stalin pensava amb categories d'imperi. I no d'un imperi de bolxevics, sinó de l'Imperi Rus. Aquesta era la seva diferència del concepte de Lenin, qui estava convençut que seria possible conservar el futur estat bolxevic només creant una decoració de igualtat dels pobles que el poblaven. I és natural que Putin estigui d'acord amb Stalin i no pas amb Lenin. Perquè al KGB - pels seus companys majors, qui havien passat l'escola d'Stalin - Putin va poder assimilar justament aqueixa ideologia del xovinisme rus reaccionari. Una ideologia que no diferia gens de la ideologia de Mussolini o Hitler - només un boig podria confondre-la amb el comunisme. Però ells, al KGB, sempre han estat bojos."



Resultats de la cimera de l'OTAN a Vilnius: la victòria ucraïnesa és certa, però en un futur indefinit Quan el president ucraïnès Zele...