Curiositats de la lluita per la pau a la brasilera o a la pequinesa

El president brasiler I. Lula, després de les converses amb Xi Jinping, abans d'abandonar Pequín, es va afanyar a compartir amb el món la seva visió d'una solució pacífica a la "crisi ucraïnesa", com anomenen l'agressió russa els seus amics xinesos.

Resulta que el que cal fer és que els Estats Units deixin de fer costat a Ucraïna (la víctima de l'agressió, però el diplomàtic Lula no l'anomena així), que la Unió Europea faci el mateix i comenci a parlar de pau, i això acabarà convèncent Rússia que és necessari negociar la pau. Que Lula va entendre correctament cap a quin costat havia d'inclinar-se el seu país (fins ara va ser l'únic membre del BRICS que va votar en l'ONU per a condemnar l'agressió russa), ho va confirmar Rússia, que immediatament després de les paraules de Lula va bombardejar un edifici residencial a Ucraïna, matant una dotzena de persones, i Dmitri Medvédev, primer suplent de Putin en la presidència`del Consell de Seguretat rus, va amenaçar amb destruir Polònia juntament amb el seu "estúpid" primer ministre.

Sens dubte, la visió radical de Lula sobre el restabliment de la pau es va veure influïda pels seus amics xinesos. Abans, havia suggerit, no gaire decidit, que Ucraïna havia de renunciar a Crimea perquè era improbable que Rússia la retornés. Ara, tot el BRICS està del costat del pla de "pau" xinès, que no diu una sola paraula que dunt al cap accions militars en territori estranger, ni que Ucraïna mai no havia atacat Rússia. En canvi, parla d'alguns interessos legítims, de la necessitat de deixar de pensar en termes de la Guerra Freda, d'abandonar la idea d'un enfrontament entre blocs.

S'endevina el discurs xinès: el problema és que els Estats Units està exercint la seva hegemonia i ampliant el seu bloc de l'Atlàntic Nord. Però, hi ha matisos. Durant la Guerra Freda, hi era el Pacte de Varsòvia com a una força oposada. Avui, els antics membres del tractat (inclosa Albània, que només ho va ser durant uns anys) s'han unit al bloc que els és "hostil". A les neutrals Finlàndia i Suècia també els va resultar més segur ingressar en l'OTAN. L'únic oponent del bloc de l'Atlàntic Nord a Europa és la Rússia de Putin (Bielarús no hi compta perquè Lukaixenka és un governant de butxaca al costat de Putin i no representa ni al país ni al seu poble). Com l'OTAN és una amenaça per a Rússia, malgrat que no ataca ni emprèn accions hostils reals, Rússia, en aliança amb Lukaixenka, agredeix Ucraïna perquè vol entrar en l'OTAN. Ningú li promet l'ingrés en les pròximes dècades, però Putin necessita matar ucraïnesos ara mateix.

La Xina considera antiquada aquesta manera de lluitar per la influència. La guerra actual per l'hegemonia es lliurarà en el camp de la tecnologia. I, segons els politòlegs xinesos, ja està en marxa: entre els Estats Units i la Xina. Rússia no hi és ni un rival ni un aliat, nogensmenys pot soscavar l'hegemonia dels Estats Units i els seus aliats.

Per això la Xina ha mantingut una ferma neutralitat en el "conflicte ucraïnès", però al costat de Rússia. Ara hi són el Brasil, i amb ell el BRICS en el seu conjunt -i el pes que té és considerable- està del mateix costat.

I què passarà amb Ucraïna? Per a la Xina, no importa. Ni tan sols és una qüestió de guerra i pau, és una espècie de "conflicte ucraïnès" que Beijing pot discutir-lo fins i tot amb els brasilers, però mai amb els ucraïnesos. Els politòlegs xinesos diuen que Taiwan és el Donbás xinès, encara que no deixen clar si es refereixen a Ucraïna o a Rússia. Des d'aquest punt de vista, si els amics d'Ucraïna no s'atreveixen a detenir l'agressió de Rússia per por d'una escalada, llavors de què hauria de tenir por la Xina, atesa la grandària completament diferent dels potencials. La Xina, com Rússia, és una potència nuclear, membre del Consell de Seguretat de l'ONU, però molt més gran i poderosa.

Era molt equivocat deixar que s'allargués la guerra a Ucraïna i més perillós esperar a que se'n pronunciés la Xina.