Resultats de la cimera de l'OTAN a Vilnius: la victòria ucraïnesa és certa, però en un futur indefinit
Quan el president ucraïnès Zelenskii viatjava
a Vilnius com a convidat a la cimera de l'OTAN, estava segur d'aconseguir
l'afiliació del seu país a l'aliança, almenys una promesa ferma amb garanties
de ser acceptat pròximament. No ho va aconseguir i va haver d'escoltar
explicacions del que se sabia: que un país en guerra no pot adherir-se a
l'OTAN, que per demanar-ho cal complir certes condicions, etc. Va ser com una
píndola amarga per al jove mandatari, que fins ara havia aconseguit – amb cert
retard – tot el que inicialment se li negava: armes letals, artilleria de gran
abast, sistemes antiaeris, tancs alemanys, fins i tot la formació de pilots
ucraïnesos per als avions caça que són imprescindibles per a la contraofensiva
ucraïnesa, però encara no estan per ser subministrats.
Fins i tot els mandataris letó i lituà, que
són dels més decidits partidaris d'Ucraïna, van comentar que el procés
d'adhesió és molt llarg i passa per diverses fases, tot i que just a causa de
la guerra a Ucraïna va ser ràpidament admesa Finlàndia i en aquesta mateixa
cimera es va acordar l'afiliació de Suècia, una vegada vençuda l'oposició de
Turquia: el president Erdogan va
prometre demanar tan aviat com es pugui l'aprovació pel parlament turc.
És fàcil comprendre la decepció d’en Zelénskii,
que representa un país que va ser agredit per Rússia justament per voler ser
part de la UE i l'OTAN i està defensant els valors euroatlàntics en nom de
tots, però se li nega la formalitat de ser-ne membre. Perquè en molts aspectes
fonamentals ja té el que és propi d'un país membre: té armaments procedents de
l'OTAN, té personal militar format segons els criteris de l'Aliança i aplica
els seus mètodes de lluita armada en el camp de batalla. El que canviaria la qualitat
de membre oficial seria el fet que Ucraïna no estaria sola en el camp de
batalla, la seva defensa seria assumpte de tots, cosa que podria desembocar en
una guerra mundial.
El perill és massa real. Des que Putin va
anunciar la seva pretensió d'assumir el rol de l'URSS en l'ordre global, o
sigui, fer retrocedir el món al segle passat, ve produint-se una escalada
agressiva per part del Kremlin. Encara no ha culminat amb la guerra contra
Ucraïna, que ha mostrat un grau de devastació no vist a Europa des del 1945, el
senyor del Kremlin ha demostrat la seva capacitat de cometre coses que per a la
resta del món semblen impensables.
Per això tots els responsables de la presa de
decisions en el bloc noratlàntic van manifestar la seva convicció que a Ucraïna
sí que li correspon un lloc a l'OTAN, però van evitar concretar la data.
"Un cop acabada la guerra", fins i tot van explicitar que això només
podria significar la victòria d'Ucraïna, però, convé admetre que no seria
possible ni aquest any ni el vinent. Van crear un Consell OTAN-Ucraïna que
agilitzarà el suport a la lluita d'Ucraïna contra els invasors, es va decidir
eximir Ucraïna del Pla d'Acció per a l'Adhesió (MAP) per fer-la més fàcil i es
va aprovar un pla a llarg termini de suport a les Forces Armades ucraïneses.
A més d’això, i el fet es deu a la pressió
exercida per Zelenskii durant les seves voltes per mig món, Ucraïna va
aconseguir al marge del format de l'OTAN diversos compromisos bilaterals i
multilaterals sobre l’entrenament de militars, subministraments d'armaments i
altres ajudes. França va prometre a Ucraïna míssils de llarg abast, mentre que
Alemanya va prometre sistemes Patriot addicionals i míssils per a ells, els
països del G7 van prometre suport militar a Ucraïna a llarg termini per
ajudar-li a lluitar contra les forces russes i, el que és molt important,
evitar que es repeteixi la guerra.
El "llarg termini" és el que enfosqueix
totes aquestes mesures positives. Ningú pot dubtar que al poble ucraïnès no li
falta la decisió de lluitar fins a l'alliberament complet del seu país i amb
l'ajuda exterior pot reunir prou mitjans i forces per a això, el que no té és
el temps, la pèrdua en va començar el 2014: alliberar Crimea, que va ser
annexionada en a penes un mes, costarà
moltíssim més temps. Va passar pel temor dels amics d'Ucraïna al a que
l'agressivitat de Putin "escali".
Probablement ara aquest temor s'està superant.
El Secretari General de l'OTAN J. Stoltenberg va constatar a Vilnius que, en
atacar Ucraïna, Putin havia subestimat també l'aliança. "Volia menys OTAN
i va obtenir més OTAN", va ser un greu error estratègic. Malgrat això
Putin es creu amb força per seguir escalant, continua sentint-se temut. Perquè
només per aquest temor 'ritual' davant d'una escalada que ja s'està desatenent
es pot explicar el fet que Ucraïna es defensa sola en una guerra que el Kremlin
va declarar a tot l'Occident col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada