En no aconseguir èxit amb la guerra Rússia-Ucraïna, el pacificador Trump se'n distancia

Als marges de la 80a Assemblea General de les Nacions Unides, es va celebrar una reunió entre els presidents dels Estats Units i d'Ucraïna, en la qual Zelenskyi va dipositar grans esperances, amb la intenció de convèncer Trump de la necessitat que Ucraïna venci. Després d'aquesta reunió, Trump va publicar a la seva xarxa social Truth Social un missatge on es llegia que, aparentment, havia canviat radicalment la seva opinió sobre les perspectives de la guerra a Ucraïna. Després de mesos en el càrrec insistint que Ucraïna no tenia possibilitats d'èxit i no podia evitar fer considerables concessions territorials a Rússia, que, segons ell, anava a guanyar la guerra, ara ha declarat que Ucraïna «està en condicions de lluitar i GUANYAR, recuperant tota Ucraïna en la seva forma original».

Després va afegir una frase no del tot clara, però que no deixa lloc a dubtes sobre la possibilitat d'una victòria d'Ucraïna, perquè no només podrà «recuperar el seu país en el seu estat original i, qui sap, potser fins i tot anar més enllà!». Trump no acostuma a escriure a la lleugera, no revisa minuciosament els missatges que publica, l'ús imprecís de les seves paraules dona lloc a molts dubtes i interpretacions ambigües, però aquesta vegada es va pronunciar per primera vegada clarament sobre la possibilitat que Ucraïna surti victoriosa i recuperi la seva sobirania.

Tanmateix, la nova retòrica de Trump no significa que passi a donar suport a Ucraïna, com ho feia el seu predecessor, Biden. En adonar-se que no podrà complir la seva promesa de «posar fi a la guerra» a Ucraïna, el que fa és eximir-se de responsabilitat i culpar literalment a tothom, inclosa Rússia amb els seus socis, la Xina i l'Índia, i també als seus propis socis occidentals que compren petroli i gas russos. Entre els principals responsables del col·lapse de la pau mundial, Trump va esmentar l'ONU que, segons ell, malgrat disposar d'enormes recursos, no va ajudar en absolut els Estats Units a resoldre les «guerres interminables», mentre que ell, en set mesos, en va posar fi a set.

Sens dubte, la participació de Trump en la resolució d'alguns conflictes armats va influir decisivament en el fet que aquests s'hagin aturat o suspès (encara que no hi ha certesa que s'hagin resolt les contradiccions subjacents), però en un conflicte armat tan potent com la guerra entre Rússia i Ucraïna, els esforços pacificadors del president estatunidenc ni tan sols van aconseguir reduir la intensitat de les accions criminals de l'agressor. Anteriorment, Trump insistia que calia negociar amb Putin, perquè ell és la part forta en el conflicte (des de la tribuna de l'Assemblea General, no va deixar de recordar a la comunitat internacional que manté bones relacions amb el president rus), però ara s'ha adonat que «Rússia està passant per grans problemes econòmics i és el moment perfecte perquè Ucraïna actuï». És a dir, Ucraïna, juntament amb els seus aliats occidentals, pot reunir la força necessària i guanyar sense la participació dels Estats Units. Tot això ja se sabia, però Trump ho diu ara per «justificar» la seva evasió de responsabilitat, perquè no es veu la necessitat de la seva participació. Per deixar clar que ell es mantindria al marge, va afegir la frase: «En qualsevol cas, desitjo el millor a tots dos països». Continua sense veure qui és l'agressor i qui és la víctima, però ja no diu que Zelenskyi i Biden són els culpables de la guerra.

Per descomptat, aquest canvi en la retòrica de Trump sembla un gir de 180 graus en la seva postura, i Zelenskyi pot comptabilitzar-ho com el seu èxit en la política internacional, però això encara no ha tingut cap efecte en la situació real, ni al front ni a l'arena internacional, on, a excepció dels militars ucraïnesos, que estan lluitant amb determinació, les accions de tots ells no són més que una reacció, més o menys insegura, a les amenaces i accions de Putin.

Els recents incidents amb drons i avions russos a l'espai aeri dels països europeus de l'OTAN, que s'han tornat més freqüents, són una advertència bastant clara del Kremlin que a Europa no li convé interferir en les operacions de Putin per a ajusticiar Ucraïna, i que ell no s'aturarà allà, sinó que continuarà l'operació si l'OTAN no abandona la zona que el Kremlin considera seva. Amb això, no sembla incomodar-lo el fet que, en els molts anys d'enfrontament entre l'OTAN i Moscou amb amenaces recíproques, només el Kremlin hagi estat qui va dur a terme intervencions armades. Tot i que els aliats de l'OTAN van enlairar els seus avions per interceptar els avions russos invasors i destruir els drons, va quedar de manifest que no es disposava d'una defensa antiaèria eficaç al flanc oriental. Els plans per a la seva creació requeriran molt de temps, que ja no queda, a més, i de moment no hi ha perspectives de tancar la greu bretxa creada per Hongria i Eslovàquia.

Crida l'atenció el fet que les provocacions russes a Europa no suposen cap amenaça directa per a les forces estatunidenques. I quan se li va preguntar al president Trump sobre si els països europeus de l'OTAN poden enderrocar avions russos invasors, va respondre amb rotunditat: «Sí, poden», la qual cosa, però, no incloïa els EUA. Això concorda plenament amb les seves repetides declaracions en el sentit que els Estats Units no assumeixen la responsabilitat de la seguretat europea, que ha de ser assumpte dels mateixos europeus, que no financen l'OTAN en la mesura necessària. Sense els Estats Units, les estructures de l'OTAN no poden operar efectivament a Europa, mentre que Europa no posseeix estructures de defensa pròpies. En aquest context, el missatge que s'envia a Putin es llegiria així: «Els Estats Units no intervindran de manera efectiva ni a Ucraïna ni a Europa, però si no tens forces suficients, Vladímir, et convé aturar-te ara».

El secretari d'Estat Rubio va expressar el «fi del vessament de sang en la guerra d'Ucraïna» com a una exigència de Trump en la seva reunió amb el ministre rus Lavrov al marge de l'Assemblea General. El cap de la diplomàcia nord-americana va subratllar que Moscou ha de prendre «mesures concretes per a aconseguir una solució duradora» en la guerra, al que el rus   va replicar que, a Alaska, Putin i Trump van acordar que primer s'han d'eliminar les causes fonamentals del conflicte, i va aprofitar l'ocasió per a tornar a acusar Ucraïna i la UE de prolongar la guerra.

Trump va escriure a la xarxa social Truth Social: «Rússia porta tres anys i mig lliurant una guerra sense sentit que, amb el seu veritable poder militar, hauria acabat en una setmana. Això deixa Rússia en una llum poc decorosa. De fet, la fa semblar un “tigre de paper”». És difícil evitar la impressió que l'estatunidenc vol avergonyir Putin per danyar la imatge de Rússia, cosa que sona com un desafiament a aplicar «la veritable força militar» per a acabar la «contesa» en una setmana. La qual, d'altra banda, no és una guerra, segons ell.

Potser sense tenir aquesta intenció, el portaveu del president de la Federació Russa va aclarir la qüestió de la guerra quan va desmentir la tesi de Trump sobre la suposada «contesa sense sentit» de Rússia. «Hi ha una guerra. Sí, l'operació militar especial [denominació oficial russa per a la invasió a Ucraïna] és una cosa, però el que està succeint al nostre voltant és una guerra. Ara mateix estem en la fase més aguda de la guerra, que és bastant decisiva. Hem de guanyar-la pel bé dels nostres fills, els nostres nets i el nostre futur», va concloure Dmitri Peskov amb grandiloqüència. No es va amagar a l'hora d'expressar el que és obvi per a qualsevol que no vulgui enganyar-se a si mateix: amb el pretext d'una operació contra els imaginaris nazis a Kíiv, el règim de Putin ha iniciat la fase més aguda de la lluita per ampliar el seu espai en el món.

Avui, les flames del foc implacable ja freguen l'Europa de l'Est. Trump prefereix mantenir la distància, assegurant a cadascuna de les parts en conflicte que tenen forces suficients per a resoldre el conflicte per si mateixes, i que ell no té cap intenció d'ajudar ni d'intervenir.

Al no lograr éxito con la guerra Rusia-Ucrania, el pacificador Trump toma distancia

En los márgenes de la 80ª Asamblea General de las Naciones Unidas se celebró una reunión entre los presidentes de Estados Unidos y Ucrania, en la que Zelenskyi depositó grandes esperanzas, con la intención de convencer a Trump de la necesidad de la victoria de Ucrania. Tras esta reunión, Trump publicó en su red social Truth Social un mensaje en el que se leía que, aparentemente, había cambiado radicalmente su opinión sobre las perspectivas de la guerra en Ucrania. Después de meses en el cargo insistiendo en que Ucrania no tenía posibilidades de éxito y  no podía evitar hacer considerables concesiones territoriales a Rusia, que, en su opinión, iba a ganar la guerra, ahora ha declarado que Ucrania «está en condiciones de luchar y GANAR, recuperando a toda Ucrania en su forma original». Luego añadió una frase no del todo clara, pero que no deja lugar a dudas  sobre la posibilidad de una victoria de Ucrania, porque no solo podrá «recuperar a su país en su estado original y, quién sabe, ¡quizás incluso ir más allá!». Trump no suele redactar; revisa minuciosamente los mensajes que publica, el uso impreciso de sus palabras da lugar a muchas dudas e interpretaciones ambiguas, pero esta vez se pronunció por primera vez claramente sobre la posibilidad de que Ucrania salga victoriosa y recupere su soberanía.

Sin embargo, la nueva retórica de Trump no significa que pase a apoyar a Ucrania, como lo hacía su predecesor, Biden. Al darse cuenta de que no podrá cumplir su promesa de «poner fin a la guerra» en Ucrania, lo que hace es eximirse de responsabilidad y culpar literalmente a todos, incluida Rusia con sus socios, China e India, al igual que a sus propios socios occidentales que compran petróleo y gas rusos. Entre los principales responsables del colapso de la paz mundial, Trump mencionó a la ONU que, según él, a pesar de disponer de enormes recursos, no ayudó en absoluto a Estados Unidos a resolver las «guerras interminables», mientras que él, en siete meses, puso fin a siete de ellas.

Sin duda, la participación de Trump en la resolución de algunos conflictos armados influyó decisivamente en que estos se hayan detenido o suspendido (aunque no hay certeza de que se hayan resuelto las contradicciones subyacentes), Pero en un conflicto armado tan potente como la guerra entre Rusia y Ucrania, los esfuerzos pacificadores del presidente estadounidense ni siquiera lograron reducir la intensidad de las acciones criminales del agresor. Anteriormente, Trump insistía en que había que negociar con Putin, porque él es la parte fuerte en el conflicto (desde la tribuna de la Asamblea General, no dejó de recordar a la comunidad internacional que mantiene buenas relaciones con el presidente ruso), pero ahora se ha dado cuenta de que «Rusia está pasando por grandes problemas económicos y es el momento perfecto para que Ucrania actúe». Es decir, Ucrania, junto con sus aliados occidentales, puede reunir la fuerza necesaria y ganar sin la participación de Estados Unidos. Todo esto ya se sabía, pero Trump lo dice ahora para «justificar» su evasión de responsabilidad, porque no se ve la necesidad de su participación. Para dejar claro que él se mantendría al margen, añadió la frase: «En cualquier caso, deseo lo mejor a ambos paises». Sigue sin ver quién es el agresor y quién es la víctima, pero ya no dice que Zelenskyi y Biden son los culpables de la guerra.

Por supuesto, este cambio en la retórica de Trump parece un giro de 180 grados en su postura, y Zelenskyi puede contabilizarlo como su éxito en la política internacional, pero esto aún no ha tenido ningún efecto en la situación real, ni en el frente ni en la arena internacional, donde, a excepción de los militares ucranianos, que están luchando con determinación, las acciones de todos ellos no son más que una reacción, más o menos insegura, a las amenazas y acciones de Putin.

Los recientes incidentes con drones y aviones rusos en el espacio aéreo de los países europeos de la OTAN, que se han vuelto más frecuentes, son una advertencia bastante clara del Kremlin de que a Europa no le conviene interferir en las operaciones de Putin  para ajusticiar a Ucrania, y que él no se detendrá allí, sino que continuará la operación si la OTAN no abandona la zona que el Kremlin considera suya. Con esto, no parece incomodarle el hecho de que, en los muchos años de enfrentamiento entre la OTAN y Moscú con amenazas recíprocas, solo el Kremlin haya sido quien llevó a cabo intervenciones armadas. Aunque los aliados de la OTAN despegaron sus aviones para interceptar a los aviones rusos invasores y destruir los drones, quedó de manifiesto que no se disponía de una defensa antiaérea eficaz en el flanco oriental. Los planes para su creación requerirán mucho tiempo, que ya no queda, además, y por el momento no hay perspectivas de cerrar la grave brecha creada por Hungría y Eslovaquia.

Llama la atención el hecho de que las provocaciones rusas en Europa no suponen ninguna amenaza directa para las fuerzas estadounidenses, Y cuando se le preguntó al presidente Trump sobre si los países europeos de la OTAN pueden derribar aviones rusos invasores, respondió con rotundidad: «Sí, pueden», lo que sin embargo no incluía a EE.UU. Esto concuerda plenamente con sus repetidas declaraciones en el sentido de que Estados Unidos no asume la responsabilidad de la seguridad europea, que debe ser asunto de los propios europeos, quienes no financian la OTAN en la medida necesaria. Sin Estados Unidos, las estructuras de la OTAN no pueden operar efectivamente en Europa, mientras que Europa no posee estructuras de defensa propias. En este contexto, el mensaje que se envía a Putin se leería así: «Estados Unidos no intervendrá de manera efectiva ni en Ucrania ni en Europa, pero si no tienes fuerzas suficientes, Vladimir, te conviene detenerte ahora».

El secretario de Estado Rubio expresó el «fin del derramamiento de sangre en la guerra de Ucrania» como una exigencia de Trump en su reunión con el ministro ruso Lavrov al margen de la Asamblea General. El jefe de la diplomacia norteamericana subrayó que Moscú debe tomar «medidas concretas para alcanzar una solución duradera» en la guerra, a lo que el ruso replicó que, en Alaska, Putin y Trump acordaron que primero deben eliminarse las causas fundamentales del conflicto, y aprovechó la ocasión para volver a acusar a Ucrania y a la UE de prolongar la guerra.

Trump escribió en la red social Truth Social: «Rusia lleva tres años y medio librando una guerra sin sentido que, con su verdadero poderío militar, habría terminado en una semana. Esto deja a Rusia en una luz poco decorosa. De hecho, la hace parecer un «tigre de papel». Es difícil evitar la impresión de que el estadounidense quiere avergonzar a Putin por dañar la imagen de Rusia, lo que suena como un desafío a aplicar «la verdadera fuerza militar» para terminar la «contienda» en una semana. La que, por lo demás, no es una guerra, según él.

Quizás sin tener esa intención, el portavoz del presidente de la Federación Rusa aclaró la cuestión de la guerra cuando desmintió la tesis de Trump sobre la supuesta «contienda sin sentido» de Rusia. «Hay una guerra. Sí, la operación militar especial [denominación oficial rusa para la invasión en Ucrania] es una cosa, pero lo que está sucediendo a nuestro alrededor es una guerra. Ahora mismo estamos en la fase más aguda de la guerra, que es bastante decisiva. Tenemos que ganarla por el bien de nuestros hijos, nuestros nietos y nuestro futuro», concluyó Dmitri Peskov con grandilocuencia. No se anduvo con rodeos al expresar lo que es obvio para cualquiera que no quiera engañarse a sí mismo: con el pretexto de una operación contra los imaginarios nazis en Kiev, el régimen de Putin ha iniciado la fase más aguda de la lucha por ampliar su espacio en el mundo. Hoy, las llamas del fuego implacable ya rozan Europa del Este. Trump prefiere mantener la distancia, asegurando a cada una de las partes en conflicto que tienen fuerzas suficientes para resolver el conflicto por sí mismas, y que él no tiene ninguna intención de ayudar ni de intervenir.