En no aconseguir èxit amb la guerra Rússia-Ucraïna, el pacificador Trump se'n distancia

Als marges de la 80a Assemblea General de les Nacions Unides, es va celebrar una reunió entre els presidents dels Estats Units i d'Ucraïna, en la qual Zelenskyi va dipositar grans esperances, amb la intenció de convèncer Trump de la necessitat que Ucraïna venci. Després d'aquesta reunió, Trump va publicar a la seva xarxa social Truth Social un missatge on es llegia que, aparentment, havia canviat radicalment la seva opinió sobre les perspectives de la guerra a Ucraïna. Després de mesos en el càrrec insistint que Ucraïna no tenia possibilitats d'èxit i no podia evitar fer considerables concessions territorials a Rússia, que, segons ell, anava a guanyar la guerra, ara ha declarat que Ucraïna «està en condicions de lluitar i GUANYAR, recuperant tota Ucraïna en la seva forma original».

Després va afegir una frase no del tot clara, però que no deixa lloc a dubtes sobre la possibilitat d'una victòria d'Ucraïna, perquè no només podrà «recuperar el seu país en el seu estat original i, qui sap, potser fins i tot anar més enllà!». Trump no acostuma a escriure a la lleugera, no revisa minuciosament els missatges que publica, l'ús imprecís de les seves paraules dona lloc a molts dubtes i interpretacions ambigües, però aquesta vegada es va pronunciar per primera vegada clarament sobre la possibilitat que Ucraïna surti victoriosa i recuperi la seva sobirania.

Tanmateix, la nova retòrica de Trump no significa que passi a donar suport a Ucraïna, com ho feia el seu predecessor, Biden. En adonar-se que no podrà complir la seva promesa de «posar fi a la guerra» a Ucraïna, el que fa és eximir-se de responsabilitat i culpar literalment a tothom, inclosa Rússia amb els seus socis, la Xina i l'Índia, i també als seus propis socis occidentals que compren petroli i gas russos. Entre els principals responsables del col·lapse de la pau mundial, Trump va esmentar l'ONU que, segons ell, malgrat disposar d'enormes recursos, no va ajudar en absolut els Estats Units a resoldre les «guerres interminables», mentre que ell, en set mesos, en va posar fi a set.

Sens dubte, la participació de Trump en la resolució d'alguns conflictes armats va influir decisivament en el fet que aquests s'hagin aturat o suspès (encara que no hi ha certesa que s'hagin resolt les contradiccions subjacents), però en un conflicte armat tan potent com la guerra entre Rússia i Ucraïna, els esforços pacificadors del president estatunidenc ni tan sols van aconseguir reduir la intensitat de les accions criminals de l'agressor. Anteriorment, Trump insistia que calia negociar amb Putin, perquè ell és la part forta en el conflicte (des de la tribuna de l'Assemblea General, no va deixar de recordar a la comunitat internacional que manté bones relacions amb el president rus), però ara s'ha adonat que «Rússia està passant per grans problemes econòmics i és el moment perfecte perquè Ucraïna actuï». És a dir, Ucraïna, juntament amb els seus aliats occidentals, pot reunir la força necessària i guanyar sense la participació dels Estats Units. Tot això ja se sabia, però Trump ho diu ara per «justificar» la seva evasió de responsabilitat, perquè no es veu la necessitat de la seva participació. Per deixar clar que ell es mantindria al marge, va afegir la frase: «En qualsevol cas, desitjo el millor a tots dos països». Continua sense veure qui és l'agressor i qui és la víctima, però ja no diu que Zelenskyi i Biden són els culpables de la guerra.

Per descomptat, aquest canvi en la retòrica de Trump sembla un gir de 180 graus en la seva postura, i Zelenskyi pot comptabilitzar-ho com el seu èxit en la política internacional, però això encara no ha tingut cap efecte en la situació real, ni al front ni a l'arena internacional, on, a excepció dels militars ucraïnesos, que estan lluitant amb determinació, les accions de tots ells no són més que una reacció, més o menys insegura, a les amenaces i accions de Putin.

Els recents incidents amb drons i avions russos a l'espai aeri dels països europeus de l'OTAN, que s'han tornat més freqüents, són una advertència bastant clara del Kremlin que a Europa no li convé interferir en les operacions de Putin per a ajusticiar Ucraïna, i que ell no s'aturarà allà, sinó que continuarà l'operació si l'OTAN no abandona la zona que el Kremlin considera seva. Amb això, no sembla incomodar-lo el fet que, en els molts anys d'enfrontament entre l'OTAN i Moscou amb amenaces recíproques, només el Kremlin hagi estat qui va dur a terme intervencions armades. Tot i que els aliats de l'OTAN van enlairar els seus avions per interceptar els avions russos invasors i destruir els drons, va quedar de manifest que no es disposava d'una defensa antiaèria eficaç al flanc oriental. Els plans per a la seva creació requeriran molt de temps, que ja no queda, a més, i de moment no hi ha perspectives de tancar la greu bretxa creada per Hongria i Eslovàquia.

Crida l'atenció el fet que les provocacions russes a Europa no suposen cap amenaça directa per a les forces estatunidenques. I quan se li va preguntar al president Trump sobre si els països europeus de l'OTAN poden enderrocar avions russos invasors, va respondre amb rotunditat: «Sí, poden», la qual cosa, però, no incloïa els EUA. Això concorda plenament amb les seves repetides declaracions en el sentit que els Estats Units no assumeixen la responsabilitat de la seguretat europea, que ha de ser assumpte dels mateixos europeus, que no financen l'OTAN en la mesura necessària. Sense els Estats Units, les estructures de l'OTAN no poden operar efectivament a Europa, mentre que Europa no posseeix estructures de defensa pròpies. En aquest context, el missatge que s'envia a Putin es llegiria així: «Els Estats Units no intervindran de manera efectiva ni a Ucraïna ni a Europa, però si no tens forces suficients, Vladímir, et convé aturar-te ara».

El secretari d'Estat Rubio va expressar el «fi del vessament de sang en la guerra d'Ucraïna» com a una exigència de Trump en la seva reunió amb el ministre rus Lavrov al marge de l'Assemblea General. El cap de la diplomàcia nord-americana va subratllar que Moscou ha de prendre «mesures concretes per a aconseguir una solució duradora» en la guerra, al que el rus   va replicar que, a Alaska, Putin i Trump van acordar que primer s'han d'eliminar les causes fonamentals del conflicte, i va aprofitar l'ocasió per a tornar a acusar Ucraïna i la UE de prolongar la guerra.

Trump va escriure a la xarxa social Truth Social: «Rússia porta tres anys i mig lliurant una guerra sense sentit que, amb el seu veritable poder militar, hauria acabat en una setmana. Això deixa Rússia en una llum poc decorosa. De fet, la fa semblar un “tigre de paper”». És difícil evitar la impressió que l'estatunidenc vol avergonyir Putin per danyar la imatge de Rússia, cosa que sona com un desafiament a aplicar «la veritable força militar» per a acabar la «contesa» en una setmana. La qual, d'altra banda, no és una guerra, segons ell.

Potser sense tenir aquesta intenció, el portaveu del president de la Federació Russa va aclarir la qüestió de la guerra quan va desmentir la tesi de Trump sobre la suposada «contesa sense sentit» de Rússia. «Hi ha una guerra. Sí, l'operació militar especial [denominació oficial russa per a la invasió a Ucraïna] és una cosa, però el que està succeint al nostre voltant és una guerra. Ara mateix estem en la fase més aguda de la guerra, que és bastant decisiva. Hem de guanyar-la pel bé dels nostres fills, els nostres nets i el nostre futur», va concloure Dmitri Peskov amb grandiloqüència. No es va amagar a l'hora d'expressar el que és obvi per a qualsevol que no vulgui enganyar-se a si mateix: amb el pretext d'una operació contra els imaginaris nazis a Kíiv, el règim de Putin ha iniciat la fase més aguda de la lluita per ampliar el seu espai en el món.

Avui, les flames del foc implacable ja freguen l'Europa de l'Est. Trump prefereix mantenir la distància, assegurant a cadascuna de les parts en conflicte que tenen forces suficients per a resoldre el conflicte per si mateixes, i que ell no té cap intenció d'ajudar ni d'intervenir.